Segona marató de la temporada ahir a
Tarragona després d'haver fet la del Mediterrani a l'octubre en 3h 37m. L'objectiu que tenia ahir era també discret. Amb baixar de 3h 40m em donava per satisfet. Estava anunciada una ventada de por i fred considerable. A l'hora de la veritat tot i que va bufar el vent, no va ser tant com s'havia dit i pel que fa a la temperatura, fins i tot en algun moment va fer caloreta. Em vaig arribar a treure els guants i tot ! Pocs minuts abans de començar em va assaltar un dubte: no sabia si col.locar-me en el grup de 3h 45m amb la intenció de deixar-lo ben avançada la cursa o anar en el grup de 3h 30m, fins allà on pogués. Finalment ni una cosa ni l'altra. Vaig sortir molt enderrarit --vaig trigar un minut en passar per l'arcada de sortida-- però de seguida vaig atrapar el grup de 3h 45m. Ràpidament vaig veure que era massa lent per a mí i els vaig superar fàcilment.
|
Primers metres de la cursa. Molt concentrat |
La primera part de la cursa va fins el "
Faro" per l'escullera, anar i tornar. Són els primers 7 quilòmetres. En el Km 5 vaig atrapar el grup de 3h 30m. Per la meva sorpresa ho havia aconseguit sense cap esforç especial. És a dir, que havia estat anant per sota de 5m/km sense cap dificultat. Vaig decidir que era el meu grup. De fet, a la Marató del Mediterrani de l'octubre vaig anar a aquest ritme fins el Km 36 i després vaig punxar fins acabar en 3h 37m, com deia. Ahir pensava que, com a mínim, podria fer el mateix i després, ja es veuria. Dit i fet. Amb el grup vaig fer còmodament tota la façana litoral tarragonina, la Rabassada. 18 quilòmetres en total. Notava que el ritme m'era còmode però no volia arriscar gens ni mica, que una marató és molt llarga. La llebre que portàvem quadrava els quilòmetres entre 4,59 i 5,01, com un rellotge. La mitja marató la vaig passar en 1h 43m, per tant estava amb 2 minuts de marge sobre el ritme de 3h 30m. Però a l'arribar a l'alçada del Km 26 les coses van canviar. De cop i volta, mentre baixavem la Rambla Nova, consulto el crono i veig que anem més lents i que estava perdent el coixí que tenia. Pràcticament sense voler-ho, simplement mantenint el ritme de 5m/Km, vaig veure que em quedava sol, pràcticament, en terreny de ningú. Era perillós, perquè arribava la part més dura d'una marató, l'últim terç. Però com que em veia bé, vaig aprofitar la baixada, abans d'arribar a la carretera de València, per anar-m'en a ritme de 4,48-4,51.
|
Poc després d'acabar. Molt satisfet |
Vaig atrapar ràpidament alguns atletes que s'havien escapat anteriorment del grup de 3h 30m i vaig dir-me a mí mateix "ara comença la cursa". Era el Km 28, aproximadament. Vam enfilar cap el barri de Campclar, que tendeix a pujar. A més allà el vent va bufar notablement, però els ànims que donava el públic van ajudar-me a superar aquesta part. Després de fer una volta a la pista d'atletisme (km 31,5), es tractava de tornar a Tarragona. Encara en el Km 36 una altra forta ratxa de vent em va fer alentir el ritme, pero al girar cúa, amb el vent a favor, de seguida em vaig tornar a posar uns quants segons per sota de 5m/Km, el ritme que volia. Especialment dur és passar per meta en el Km 40, ja que encara queden 2 Km i 195 m per acabar. Tornes a enfilar l'escullera dels primers quilòmetres però aviat gires cúa. Els últims 200 metres, amb els Tinglados del Port de Tarragona a l'esquerra, vaig viure la pitjor ratxa de vent de tota la cursa. Malgrat tot, vaig poder esprintar una miqueta i vaig entrar en
3h 29m 23s. Una gran marca per a mí ja que aspirava a baixar de 3,40. Magnífic !!
|
Compartint escenari amb el gran Carles Latre ! |
L'organització de la cursa em va semblar perfecte. Els avituallaments, completíssims, amb aigua, isostar, fruita, fruits secs, etcétera. La cursa té moltes possibilitats de tirar endavant perquè el recorregut és força planer. També es va fer un 10.000 que va guanyar comodíssimament el Jaume Leyva, amb un gran temps de 30 minuts i uns pocs segons.
|
Compartint vestidor amb el gran Jaume Leiva ! |
Pròxima cursa, diumenge que vé a
Vilafranca del Penedés: 10 Km. El calendari el completaré, fins la marató de Barcelona amb: 3 de febrer,
Mitja de Granollers; 10 de febrer,
10 Km de Badalona; 17 de febrer,
Mitja de Barcelona; 24 de febrer,
Maratest 30 Km de Badalona; 3 de Març,
Mitja de Cambrils. El 10 de març serà "sabàtic" i el 17 de març,
Marató de Barcelona.
8 comentaris:
Bon dia Xavi!
estàs fort, ondia!!
3h 29m 23s és un MOLT BON Temps!
Enhorabona!
Espero veure't a la Mitja de Barcelona (per cert, quin temps aniràs a buscar? per intentar acompanyar-te) i, si encara quedessin dorsals per als 10k de Badalona, m' apunto. Quina millor cursa que a casa meva!
Salut i bona setmana, company!
Iban Blanco
Enhorabona crack! Ens veiem a Vilafranca!
Quina alegria que et vas emportar ! De sortir amb la intenció de baixar de 3h40 i acabar baixant de 3h30 !!
La veritat es que vaig quedar supercontent, sí.
Estàs "on fire". Déu n'hi do el bon paper. El vent acostuma a ser un mal aliat per a un maratonià i vas saber trobar el teu ritme. Enhorabona.
Ara, pel que veig, segueixes amb el "bon costum" de no parar de competir...cada setmana! Ets una màquina perquè és molt difícil mantenir aquests resultats.
Bona nit Xavier,
Soc Wladimir, la llebre de 4h. que ahir vam compartir uns comentaris mentres ens cambiavem en la zona "d'elite" a l'acabar, jejejej, espero te'n recordis. t vaig veure molt content i satisfet de la teva marca, que se'ns dubte diu que vas fer una molt bona marató. Per la gent de Tarragona, per a Running Solutions i per a tots nosaltres és un plaer comptar amb la teva preséncia. Una abraçada i felicitats de nou !!!
Carai, Xavi,
Llegint-te i veient les fotos m'adono que estàs finet i que a Barcelona et pots apropar a les 3:10.
Altres coses:
1) Sorprès per la gran quantitat de roba que duies (molta tapat...tant fred feia?)
2) Flipo amb el calendari. Quin grapat de caps de setmana ocupats. Vols dir que no t'avorriràs el del 10 de març??? jeje
Una abraçada
Sebas: A Barcelona sortiré a ritme de 3:15 per mirar d'acabar per sota de les 3h 22m, que és el que vaig fer l'any passat a BCN.
Estava previst molt de fred i sobretot, molt de vent. Després no en va fer tant. I jo sóc més fredulic quan més gran em faig...
El 10 de març no m'avorriré. Tinc un cap de setmana romàntic amb la dona, he, he...!
Publica un comentari a l'entrada