diumenge, 15 de gener del 2012

Mitja de Sitges, una història curiosa

   La Mitja de Sitges i jo tenim una història pròpia. D'una banda és la mitja on tinc la meva millor marca de la distància. Al 2003 vaig parar el crono en 1h 22m i 29s. Aquest registre queda més lluny ara que els 9 anys que fa que el vaig fer. Avui era la 9a vegada que corria aquesta mitja que tradicionalment serveix per començar atlèticament el nou any. Tenia esperances de fer un bon registre, que ara mateix, per les últimes referències (Mataró, 1h 33m i l'Espirall, 1h 31m) xifrava en 1h 31m llarg amb l'aspiració soterrada de baixar de 1h 31m. Tenint en compte que el perfil de Sitges és més benèvol que el de Mataró i el de l'Espirall --fetes l'11 i el 18 de desembre-- pensava que podria aconseguir-ho o almenys apropar-m'hi. A més aquesta setmana ja he fet una primera sessió de qualitat per preparar la Marató de Barcelona, com sempre, el gran objectiu de l'any.
La recta d'arribada de la Mitja de Sitges 2012

     Doncs res de res. El temps que m'ha sortit ha estat 1h 33m 38s. O sigui, una mica "fiasco". Fins i tot m'han superat atletes als que normalment supero en totes les distàncies. De fet, en els primers quilòmetres he vist que em costava força baixar de 4,30 el Km. Per tant, a aquest ritme quedava lluny de l'objectiu. No m'he desanimat. Confiava en la tornada per la carretera, que enguany es feia dos cops al ser un recorregut de dues voltes. En la segona tornada per la carretera he vist que per moments em posava per sota de 4m /km, al seguir llebres improvisades. Però no he pogut mantenir aquest ritme gaire estona. És curiós, perquè al 2009 i al 2010 em veia amb possibilitats de baixar d'1h 30m i només vaig fer 1h 32m en totes dues ocasions. O sigui, més o menys com avui. Per això dic que la història entre Sitges i jo és curiosa: hi tinc la meva millor marca, però tanmateix els últims anys no sóc capaç d'acostar-me a l'objectiu prefixat.
   
       Estic entrenant 5 dies a la setmana i quan vaig fer Mataró i l'Espirall vaig fer diverses setmanes amb només 4 dies d'entrenament. Revisaré les sessions d'aquelles dates. Potser em beneficia estar més descansat i entrenar un dia menys ? Qui ho sap... Serà qüestió d'observar-ho.
  Dissabte que vé correré els 10Km de Polinyà i diumenge, els 10 Km de Sant Antoni. L'any passat vaig fer a Sant Antoni la millor marca de tot el 2011 en 10.000 (41m 34s) I també havia fet Polinyà el dia abans, mot tranquilet, això sí, com un entrenament, tot xerrant amb l'Arcadi Alibés tota la cursa.

7 comentaris:

Joan Castellà ha dit...

No sempre estem igual de be , ja ens agradaria , i el fet de entrenar un dia menys , potser si que va be , jo mes aviat soc d´entrenar un dia mes , però ho pots provar i veure els resultats.

Raúl Muñoz ha dit...

Va per cossos, però jo crec que l'acumulació de quilòmetres influeix. Si fas una càrrega més forta, no pots rendir igual. A més a més, si prepares la marató, et pot passar que el ritme de competició sigui un pèl més baix i que et falti un punt de velocitat. Aquesta cursa, en una setmana de recuperació i més endevant, et surt millor, segur. Jo també estic fent 5 dies i costa.
He sumat 160km en dues setmanes!!!

Sebas Guim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sebas Guim ha dit...

Descansa una mica, segur que millores...Això, o bé busca't una bona llebre. ;-)
Una abraçada

Xavi ha dit...

Cert, Sebas ! Tú vas ser la mebva llebre de luxe al 2003 quan vaig fer la meva millor marca de sempre a Sitges !!

Miquel Pucurull ha dit...

Anaves massa tapat, Xavi. He, he.

Xavi ha dit...

Potser, sí, Miquel. El cas és que a mesura que em faig gran, em faig més fredulic...