Mitja de Barcelona cap a les Vies Verdes

A la recta de meta (Foto: David Patán)

En el meu camí cap a la segona marató del 2018, la de les Vies Verdes Girona-Platja d'Aro del 18 de febrer, diumenge vaig córrer la Mitja Marató de Barcelona. No la feia des del 2015. Aleshores vaig fer 1h 41m que em va semblar un temps molt dolent, ja que era la primera vegada que superava els 100 minuts en una mitja d'asfalt. Aquest diumenge le scoses eren ben diferents. Després de la Marató de Tarragona (28 de gener) i la Mitja de Granollers (4 de febrer) aquest era el tercer cap de setmana amb una bona quilometrada. De fet, la base de l'entrenament --per dir-ho així-- per a la Marató de Les Vies Verdes. Es tractava de fer quilòmetres, però sense passar-me, per a no cremar-me, ja que entre una marató i l'altre només hi ha tres setmanes. Una mena de manteniment era el que pretenia. Vaig sortir a la mitja de Barcelona amb tranquilitat, amb l'Arcadi. Al ser absolutament plana, vam posar-nos ràpidament entre 5 i 5,05. Anàvem molt còmodes. Jo tenia la intenció de anar un pèl més ràpid a partir del Km 10 o de l'11. L'Arcadi preferia seguir al mateix ritme. Vam passar el Km 10 en 50m i 40 segons, a ritme de 5,04; per tant, perfecte. A partir de l'11 vaig prémer una mica l'accelerador. Em vaig posar entre 4,45 i 4,50. El cert és que en els últims 2-3 quilòmetres vaig tenir la sensació de no poder anar més ràpid encara que hagués volgut. Total que vaig entrar en 1h 43m i 16s, clarament millor que a Granollers, cosa esperable. Encara molt lluny de l'1h 38m del desembre a Vilanova, però allà vaig donar-ho tot. A Barcelona, com explicava, vaig ser conservador els primers 11 Km. Vaig donar per bo el crono.
   Diumenge, arriba la Marató de les Vies Verdes de Girona  a Platja d'Aro. Segona marató de l'any, i segon cop que faré aquesta marató. La primera va ser al 2014, però aleshores acabava a Sant Feliu de Guíxols. No faré Galloway. No tinc cap dubte que els últims quilòmetres em costaran Déu i ajuda. Estic curt de quilometratge, però espero sortir-me'n, com en tantes altres ocasions. També tinc clar que dilluns estaré ben tocat de cames. El Galloway sí que em permet una molt millor recuperació. Comprovadíssim.