A mitja cursa (Foto: J.L. Blanco) |
Després d'un bon sopar amb els amfitrions, a dormir. Com que la cursa començava a les 11, no ha calgut matinar excessivament. El temps ens ha respectat. Res de fred i com a molt un lleuger plugim. Fins i tot en algun instant ha volgut sortir el sol, però ha estat com una mena de miratge. He sortit molt endavant, cosa que ha fet que el primer quilòmetre anés una mica per davant de la llebre de 20m. Quan m'ha passat, he intentat enganxar-m'hi, però ha quedat clar molt ràpidament que per a mi és gairebé impossible ja córrer a 4m/Km. I des de fa temps. No entreno per anar a aquests ritmes. He anat aleshores a la meva. M'ha passat una corredora i he sentit que li deien que anava segona. Se m'ha escapat una mica i poc després m'ha passat una altra fèmina. En poca estona també ha passat a la que anava segona. Aquesta, que em portava uns quants metres, he vist que de cop i volta s'ha aturat. Li he preguntat què li havia passat, però no m'ha contestat. Ja no he vist a cap altre noia. He arribat a la meta en 21m i 34s, a 4,18 el Km de promig. Moment de lamentació del post d'avui: jo que era capaç d'anar a 4,13 en marató i ara no ho faig ni en un 5.000... snif ! No és la primera vegada que faig aquesta observació... ni serà l'última, segur ! Llei de vida...
Arribada a meta |
El cap de setmana que vé toca doblet: 6 Km dissabte a Castelldefels i diumenge la Mitja de Mataró. Serà com una mena de "tirada llarga" per a la Marató de Girona, que tinc previst fer el 14 de desembre.
2 comentaris:
Xavier,
No sé pas si t'ho has plantejat mai, però els seguidors del blog t'agrairíem que ens hi poguéssim subscriure! No sé si amb Blogger es pot fer, però.
L'enhorabona per les curses.
Àlex
M'ha costat força temps, però em sembla que he aconseguit el què em demanes. Mira el blog. A la part superior de la dreta.
Publica un comentari a l'entrada