Final de temporada al Port de Barcelona

 Ahir vaig acabar la temporada atlètica amb la Cursa Nocturna del Port de Barcelona, que arribava a la 2a edició. Em va semblar una cursa magnífica amb el detall, per exemple, que hi havia llebres des dels 40m fins els 60m. cada 5 minuts. Córrer pel port, l'escullera i pel pont de la Pau és una gran experiència, sobretot si es fa a partir de tres quarts de 12 de la nit, com ahir. Tret del Pont, que és costerut, la resta de la cursa és molt plana i es pot córrer força. Vaig sortir molt ràpid, tant, que vaig fer el primer quilòmetre en 3,58, excessiu per a mi. Després ja em vaig regularitzar, cap el Km 2, entre 4,20 i 4,25 /Km. L'Andreu Ballbé em va atrapar poc abans del Km 2 i escaig i vaig anar amb ell fins el 3. Com que ell córre més ràpid que jo, vaig pensar que per les condicions de córrer de nit i pel fet que aquesta setmana només havia corregut dos dies, podria estar descansat, i igual podria fer un bon registre. Poc abans del Km 3, però, l'Andreu se'm va començar a escapar. Vam arribar al Pont de la Pau que suposa una pujada llarga, i allà se'm va escapar definitivament. Vam arribar a l'escullera i vaig centrar-me en fer la meva cursa. El pas pel 5 em va semblar correcte: 21m 43s. Doblar significava acabar en 43,26. Era un bona fita. Cap al 5,5 m'atrapa una atleta, Linda Arnott, que, per cert, portava el dorsal 119, quan jo portava el 118. Quina casualitat... El cas és que veig que va un pelet més ràpid que jo i decideixo enganxar-m'hi per aprofitar la seva roda. Anem plegats durant un Km, aproximadament. Arriba aleshores una rampa d'uns 100 metres i veig que li costa pujar-la. En arribar a dalt, al veure-la una mica tocada per l'esforç de la rampa, decideixo marxar. Tirem per l'escullera i noto que vaig bé. M'acosto als corredors que fa estona que veia davant meu. Quan ens apropem al Pont de la Pau, descubreixo amb horror que l'hem de tornar a pujar !!. Ja hem superat el Km 8 i no és el mateix que quan l'haviem fet d'anada, tot i que la pujada per aquesta banda és més curta. De cop i volta, però, veig que l'Andreu Ballbé torna a estar més aprop. L'havia perdut de vista de l'avantatge que em portava. Això m'anima. Penso que aviam si a la pujada del Pont podré acostar-m'hi encara més, tot fent bons els entrenaments de pujades que per l'orografia d'on visc, faig sovint. M'animo al veure que m'hi acosto, però encara el tinc a uns 60-80 metres. Quan enfilem la part de baixada del pont, veig que se'm torna a allunyar. Faig un esforç, miro de baixar a tota màquina. Em torno a acostar a l'Andreu. Ja hem superat el Km 9. No tindré temps d'atrapar-lo. Ja en el pla novament, ho veig molt complicat. Aleshores m'atrapa la Maria Romana de Lillo. Va amb un noi que li fa de llebre. Li dic al noi que el meu objectiu és l'Andreu i m'anima a què ho intenti. Apreto el què puc, però està massa lluny i queden pocs metres pel final de la
cursa. El cas és que l'esforç em deixa prou desfondat i veig com en els últims metres la mateixa Maria Romana em supera. Total que entro en 43m i 56s, la Romana en 43,54 i l'Andreu en 43,46. Tots podem estar força contents perquè l'Andreu guanya la seva categoria de majors de 60 anys, la Romana queda segona fèmina absoluta, i jo acabo 5è de la meva categoria de majors de 50 anys, en la que hi havia 104 corredors.
   Bé. Ara toca descansar de córrer. Almenys un parell de setmanetes. Dimarts tinc partit de tenis i faré una mica de bici, potser, però poca cosa. 5 maratons en 4 mesos m'han deixat ben expremut !!