Quan no aconsegueixo l'objectiu prefixat quedo decebut. No només en el córrer, evidentment. Però anem a pams. Avui he fet per 14a vegada la
Marató de Barcelona. L'objectiu era intentar no quedar gaire lluny de les 3h i 30m (ritme 5m/km) i, si anaven mal dades, almenys anar una miqueta més ràpid que a la
Marató de les Vies Verdes, ara fa un mes. Vaig acabar aleshores en 3h 37m. D'aquesta manera es tractava d'assegurar que el repte de fer 5 maratons en 5 mesos totes per sota de 3h 40m seguís d'empeus.
 |
| Al Km 1. (Foto. C. Fábregas) |
 |
| Al Km 17,14 (Foto: Cristina Fábregas) |
Tal com haviem quedat, he sortit amb
l'Arcadi a ritme controlat. De seguida hem vist que se'ns acumulaven uns segons per sobre dels 5m/Km, però és que cal tenir en compte que els primers quilòmetres de la cursa tendeixen a pujar fins a la Diagonal, el punt més alt del recorregut, cap el Km 7,5. Poc a poc hem anat retallant segons tot preveient que al Passeig de Gràcia --pujada llarga i continuada als Km 14 i 15-- també perdríem segons. A l'arribar al Km 13, no he pogut més i he hagut de parar a fer un riu, al bell mig de la Gran Via... !! Hauré perdut uns 20-25s. Lògicament he perdut l'Arcadi. He decidit augmentar una mica el ritme i m'he posat a 4,51. Això m'ha permès arribar al Km 17'14, on estaven la
Cristina, el seus pares i la
Fiona, amb escassament uns 20-25 segons de decalatge sobre el ritme de 3h 30m. I també hi era l'Arcadi. Hem tornat a anar plegats en un altra part complicadeta: l'avinguda de la Meridiana, que és on hi ha la mitja marató. Just després de passar la mitja, l'Arcadi ha augmentat el ritme. Jo ja començava a tenir poques reserves. Fent càlculs ràpids he vist que l'objectiu de 3h 30m m'era gairebé impossible. Encara feia quilòmetres a 5 o fins i tot alguns segons per sota, però era ben conscient que en la part final, i el temut Paral.lel, perdria gas. He decidit que a cada avituallament beuria isotònica i agafaria taronges, a més d'aigua. Jo la calor l'aguanto bé, crec. No he tingut en cap moment la sensació de calor agobiant, ni molt menys. Cap al Km 30 ja he vist que els meus passos per cada Km s'enfilaven a 5m 10s. Novament càlculs. Justet, justet podria fer 3,37-3,38 si era capaç de mantenir el ritme. Sabia, però que seria molt difícil. I els segons d'aturades als avituallaments els necessitava. El tros de la pujada de l'Arc de Triomf fins la Plaça Catalunya, costa. També puja. Parlem dels km 36-37. La cosa està
fumudeta. He estat conscient que hauria d'esforçar-me
a tope per mirar de baixar de les 3h 40m. Si aconseguia mantenir-me per sota de 5,30/Km, igual ho podia aconseguir. Ja no em quedava esma per fer més càlculs. Només sabia que havia de prémer al màxim. Al passar pel Km 40 ja només volia acabar !! Al final he entrat en
3h 40m i 16s. Lògicament, decepció. El repte, a prendre vent....! Però els maratonians som positius, crec. Vaja, almenys jo. Ara em queden dues maratons per acabar el repte,
Empúries, 4 de maig i
Tortosa, 18 de maig. El repte serà fer-les per sota de 3h 41m i llestos, he, he...! Empúries serà la meva
marató número 40.
 |
| A la recta d'arribada (Foto: Cristina Fábregas) |
Avui el dia ha estat excepcional. Una gran matinal i un gran honor prendre part en la quarta marató d'Europa. A la meva ciutat. Un gran orgull. Felicitats a tothom que l'ha fet i als que la fan possible any rera any. 19.000 corredors és una passada. Un dia arribarem als 25.000 o més. N'estic segur.
2 comentaris:
Xavi està molt bé, 3h40min no està tan lluny de l'objectiu! I com bé dius, els maratonians som positius, així que a gaudir de la meta aconseguida i a per la següent!
Xavi, ahir no era el dia per fer cap marca. La calor, la humitat ha passat factura a tothom i bo i encara que has arribat sencer. Costa molt fer maratons en aquestes condicions. En una situació normal (sense para a pixar o amb menys calor), el sub3h40 hagués estat un fet.
El millor és que encara continues sumant. Ànims!!!
Publica un comentari a l'entrada