Bona experiència novament a Tarragona en la Marató de la Costa Daurada. Ja n'he fet 37

Al Km 39. Les GEL DS Skyspeed3 d'Asics, de fàbula ! (foto: Vane Moncayo)

            Per segon any consecutiu he corregut la marató de la Costa Daurada, a Tarragona. A diferència de l'any passat, el dia ens ha acompanyat moltíssim. Gens de fred, gens de vent, gens de pluja... Condicions ideals per a fer un bon registre. La meva experiència m'indicava que probablement estaria al voltant de les 3h i 35-37 minuts. La idea era sortit amb les llebres de 3h 30m, aguantar tot el que pogués i després acabar el més dignament possible. Dit i fet. Bé, dit sí... però fet...  Igual que l'any passat he sortit endarrerit. El resultat és que les llebres em portaven, d'entrada, 43 segons d'avantatge, que és el temps que he trigat jo en passar per l'arc de sortida. Igual que l'any passat, no ha estat problema atrapar el grup de 3,30, que era molt nombrós. Ho he aconseguit en el Km 4,5 més o menys. Des d'aleshores he fet la cursa amb el grup. Especialment m'interessava anar amb ells del 12 al 18 que és on hi ha les rampes més pronunciades de la cursa. Cap problema. Tot discorria sense entrebancs. En pujar la Rambla, cap el Km 24-25, ja he vist que a les pujadetes em  costava seguir el ritme, però sempre recuperava i tornava a estar ben arrasarat. Cap el Km 29-30, es puja cap el barri de Campclar. Allà ja he hagut de mossegar els llavis per a no despenjar-me. Ves per on, on menys m'ho esperava la cosa s'ha complicat. A l'entrar a la pista d'atletisme de Campclar hi havia un avituallament. Era el Km 31. Hi havia taronges, que sempre agraeixo moltíssim a aquestes alçades d'una marató. No sé què ha passat que no n'he pogut agafar cap, m'he frenat per retrocedir un parell de metres i agafar-ne alguna i el resultat ha estat que he perdut uns metres preciosos que han fet que el meu grup se m'escapés uns 100-120 metres. Aleshores li he vist les orelles al llop. He tingut claríssim que si no els atrapava i havia d'acabar sol, el meu ritme minvaria notablement. Encara tenia un minut de marge, és a dir, podia acabar en 3,29 si mantenia el ritme. He passat el Km 32 en 2h 38m. Quedaven 10 Km i tenia 51 minuts per acabar en 3,29. M'he llançat a la caça del grup. Em portaven menys de 10 segons. He vist que he fet algun Km per sota de 4,50 per a mi molt notable, donada la situació. Però no acabava d'acostar-me.

Les llebres. Impagables !

Amb en Jaume Leyva. He corregut amb la samerreta del seu club

 Ells també anaven ràpid en el descens de Campclar. Ja a la carretera he vist que poc a poc m'hi acostava. Anava pensant en els Km 36-37 on sabia que faríem una mena de polígon amb una llarga recta d'anar i també de tornar. Em deia a mi mateix que si no els atrapava abans d'aquesta zona, faria salat. Doncs els he atrapat. La broma m'ha costat 5 Km !!! Un esforç a aquestes alçades de la marató es paga. I l'he pagat. Poc abans d'arribar al Km 39 el grup se m'ha escapat, ara sí, irremeiablement. El resultat ha estat que he fet els últims Km, sol del tot. Sabia que tenia encara alguns segons de marge per baixar de 3,30. Encara he passat el Km 40 en 4,56, però quan he vist que el parcial del Km 41 l'he fet en 5,30 !! ja he vist que gairebé segur que se m'escapava el sub 3h 30m. El Km 42 encara l'he passat en 5,03, però m'han sobrat els últims 195 metres, diguem-ne. Finalment he entrat en 3h 30m 20s. Una marca 57 segons més lenta que l'any passsat (3h 29m 23s). Però he acabat molt satisfet. El registre és molt bó per a mi. I m'he demostrat, com m'ha fet veure en Jaume Leyva, que tinc capacitat de fer un canvi --molt modest, això sí, però canvi al capdevall --ja molt avançada una marató, i que això és bó !!

Molt original la medalla de "finisher"

 Sebas Guim, TV3, Madrid, m'ha lliurat la medalla. (foto:Judith)

     


 



Organització de Runningsolutions, amb el Juanan, la Mònica i el Joan Carles com a caps visibles. Com sempre en totes les curses que organitzen, senzillament impecable. Els mals de caps que tenen perquè tot rutlli bé és de traca. A tall d'exemple us diré que avui els avituallaments, que no és responsabilitat directe de
l'organització, han arribat tant justos de temps que s'anaven muntant amb només 5 Km d'avantatge sobre el cap de cursa !!! Imagineu si han patit...!
  En definitiva, gran cursa i gran ambient. La MCD té molta vida per endavant i amb els Jocs del Mediterrani del 2017 a Tarragona a l'horitzó, la marató està absolutament a l'alçada, sense cap mena de dubte.
 Diumenge que ve correré els 10 Km de Vilafranca del Penedès. Duré el pitrall 1714. La cursa s'ha adherit als actes del tricentenari i m'han fet l'honor de dur aquest emblemàtic número.