A Can Pep Guardiola

Km 9'5, les pedretes em van fer la guitza (Foto: Nat Teresa)

Feia anys que volia còrrer a Santpedor, però per una cosa o altre no havia pogut fer-ho. Per fi, dissabte vaig poder-hi anar. Després de treballar de 5 a 14,30h vaig fer cap a la vila de naixement de Josep Guardiola, per a fer la cursa de 10 quilòmetres que organitza des de fa més de 20 anys la Penya Blaugrana de la localitat. Me n'havien parlat molt bé i certament la cursa està molt i molt bé. Almenys a mi em va agradar molt. M'havien advertit que no era fàcil, que hi havia pujades notables. Com sol passar en aquests casos, a l'hora de la veritat no em va semblar tant dura ni les pujades insuperables. Ni molt menys...! Després d'escalfar suaument una miqueta em vaig col.locar cap a la meitat del grup d'uns 700 corredors per a no sortir massa ràpid i pagar-ho després. Em vaig trobar aleshores l'Anna Cos, una bona amiga, gran corredora incansable. D'aquelles persones que gaudeixen corrent de veritat. Es manté a un gran nivell com ho demostra que va guanyar, per enèsima vegada, la seva categoria d'edat. Li vaig explicar el meu objectiu d'acabar el 2013 havent fet 52 curses, una per setmana de promig, i em va fer veure que, a més, coincidiria amb la meva edat, 52 anys. No hi havia pensat en això. Gràcies, Anna!!

Moment de la sortida de 700 corredors (Foto:Antoni Puiggros)

  Tret de sortida i a còrrer. Els primers 2 Km i mig es fan pel casc urbà de Santpedor. Després ja se surt a fora. La tarda era assolellada i els colors del sol amb la natura eren certament preciosos. Ja sabia que la dificultat de la cursa estava en la segona meitat. Certament els primers 5 Km els vaig passar molt bé en 21m i 23s. Ja sabia que no doblaria de cap de les maneres. Tenia la idea de baixar de 46m. A la segona part de la cursa sovintejaven les rampes però eren curtes i sempre seguides de pla o baixada, ideal per a recuperar-se. Un pendent llarg cap el Km 7,5 d'aproximadament 1.000 metres tampoc no em va semblar una cosa excessiva. L'última part era una baixada pronunciada fins arribar a Santpedor i encara la llarga recta de meta. L'única pega que vaig tenir és que vaig equivocar-me en l'elecció de les sabatilles. Les Asics Hypper Speed, que són lleugeres, però d'asfalt, amb forats a la sola. Vaig haver d'aturar-me fins a tres cops per a treure'm algunes pedretes que s'hi havien quedat enganxades.

Esprint poderós ! (foto: Cristina Fábregas)

   Vaig estar tota la cursa motivat, com normalment estic sempre, per intentar atrapar els corredors que tenia al davant. Vaig aconseguir molts d'aquests "micro-objectius". En la recta final vaig coincidir amb un corredor que portava un bon ritme. Vaig planejar un final. Acostar-m'hi amb paciència i a pocs metres de la meta atacar-lo. Dit i fet. No va respondre el meu atac i ben content vaig entrar en 44m i 44s. Com em va fer veure un tuitaire, córrer a can Guardiola, el mític 4 del Barça, i fer 44,44, té la seva gràcia.  

Compartint pàgina al Regio7 amb la Txell Calduch (Foto: Antoni Puiggros)

   Em va semblar molt encertat que hi haguessin dos avituallaments en comptes d'un de sol com és habitual en la majoria de curses de 10 Km. Només hi vaig trobar a faltar un servei de guardarroba per poder deixar la bossa. Molt content també de poder retrobar la Txell Calduch, ja recuperada de la seva llarga lesió. Va guanyar la cursa femenina, com no podia ser d'una altra manera.  Un agraïment a la Cristina Fábregas. Va ser una grata sorpresa trobar-me-la, amb la seva filla Fiona, és clar. Cada cop que la veig, la veig més gran, aquesta nena. Ja és això. Les criatures solen crèixer, he, he... Sorpresa, deia, perquè el seu home, l'Arcadi Alibés, estava treballant en el mateix lloc que havia deixat jo a quarts de tres !!