diumenge, 26 de febrer de 2012

No baixo del minut 33


Avui, a la mitja de Barcelona (foto Rosa Catalán)

Comença a ser una mena de broma de mal gust. M'explico. No hi ha manera --sembla-- que aconsegueixi baixar dels 93 minuts en mitja marató. Des del desembre, quan vaig fer la mitja de Mataró, he corregut 6 mitges amb els següents cronos: Mataró 1h 33,29; l'Espirall: 1h 31,44; Sitges: 1h 33,38; Granollers: 1h 33,44; Gavà: 1h 33,00 i avui a Barcelona: 1h 33,16. En 5 d'elles, doncs, m'he quedat en el minut 33. Com és possible ? Ni expressament ho hauria aconseguit. Especialment dolorós va ser a Gavà la setmana passada. Em va sobrar 1 segonet, només !!! Avui tenia la intenció de fer-ho prou bé. He passat el Km 7 en 30m i 34s i el Km 14 en 1h 1m. Per tant, anava de fàbula. No sé què deu haver passat en l'últim terç de la cursa. És cert que hi havia alguna pujadeta, però soportable. Quan ja havia superat el Km 20, he près consciència que no aconseguiria baixar de 1h 33m. I efectivament. Per 16 segons, avui. Bé, fins aquí les lamentacions. Ara toca mirar el costat positiu. Aquest registres tant similars indicarien que sóc molt regular, que sempre és bó. Com a mínim em mantinc i no m'ensorro, que també és molt. I, sobretot, sempre s'ha de mirar cap endavant, cap al futur. D'aquí a uns anys, quan no sigui capaç de baixar de 1h 35m, per exemple, recordaré com al 2012 vaig fer un grapat de mitges en 1h 33m. Per tant és qüestió de valorar les marques quan les fas, no quan les trobis a faltar. Els anys de còrrer, si m'han ensenyat alguna cosa, és precisament això. 
  Pel que fa al dia d'avui, magnífic per còrrer. Temperatura ideal. He corregut exactament igual que a l'estiu, amb samarreta de tirants i pantalons curts. Ni guants, ni bufs, ni res de res per protegir-me del fred, perquè, realment, no en feia.

diumenge, 19 de febrer de 2012

Molt bé la cursa nova de 10 Km a Badalona


El pas pel pont de Sant Lluc
Poc després de la sortida

Avui he corregut una nova cursa: els 10 Km de Badalona, memorial Luis Condón, anomenats Badalona Running. Els seguidors del blog ja sabeu que m'agrada "estrenar" curses. És la meva modesta manera de donar suport. Jo també vaig ser organitzador i sé com n'és d'important que et recolzin, ni que sigui amb una paraula, una suggerència o  una crítica constructiva. El millor que és pot dir d'aquesta cursa és que m'ha semblat impecable. L'espai de què disposa la zona de meta és senzillament magnífic i un autèntic luxe: al costat del Pavelló Olímpic on, a més a més, es pot aparcar. Si no hi ha lloc, es pot aparcar al Magic Badalona, que està allà mateix, amb 3 hores gratuïtes. Sensacional ! El recorregut molt bó i ràpid, tret del pas per un parc cap el quilòmetre 3 i el pont de Sant Lluc. Són dues pujades que déu n'hi do... En qualsevol cas, la cursa està molt bé. La bossa del corredor, magnífica; tots el quilòmetres marcats amb rètols ben grans. Només no he vist el rètol del Km 1, si bé he vist la marca a terra amb pintura. Pel que fa a la meva cursa, he sortit per sobre de les meves possibilitats, una mica per sota de 4m/Km. He passat el 5.000 en 20m 30s i al final he acabat en 41m 37s. Això vol dir que he fet els segons 5 Km 37 segons més lent que el primer, en 21,07.  A Sant Antoni, fa 3 setmanes, vaig acabar en 41,34, o sigui, gairebé calcat. I a Badalona hi havia les dues pujades esmentades. Per tant em puc donar per satisfet. No he vist la classificació. He superat el millor registre de l'any en 5.000, en 14 segons.

    Diumenge que vé toca la Mitja de Barcelona. Aviam si seré capaç d'una vegada de baixar, almenys de1h i 33m, que ja comença a ser hora...!

dissabte, 18 de febrer de 2012

M'ha encantat "Les petjades dels herois", el segon llibre de l'Arcadi

     Està clar que l'Arcadi Alibés, a més de gran persona, gran company, gran amic, gran periodista i gran maratonià, és un magnífic escriptor. Li vé de família. El seu segon llbre "Les petjades dels herois, de l'èpica de les maratons a la febre pel còrrer" es un completíssim recull de la història de les maratons olímpiques enriquida per l'experiència personal de l'autor en cada una d'elles. L'Arcadi està a un sol pas --millor dit, una sola marató, la de Los Angeles-- de completar una col.lecció única: haver corregut totes les maratons de les ciutats que han allotjat uns Jocs Olímpics d'estiu. Serà el primer atleta en aconseguir-ho. Una gesta d'aquestes característiques es mereixia passar a la posterioritat en un llibre.
Gran maratonìà, gran escriptor, gran amic
     Amb un estil periodístic, gens carregat, molt àgil i amè, l'Arcadi va desgranant una per una, en ordre cronològic, les maratons olímpiques. En cada capítol també explica la seva experiència quan ell va còrrer la marató corresponent. Una de les aportacions més interessants del llibre és que explica detalls històrics que als maratonians en encanten. Per exemple que hi va haver uns Jocs Intercalats a principis del segle passat, que no van arrelar; o que moltes de les maratons olímpiques s'han fet en horari gens afavoridor pels interessos dels atletes, amb temperatures sovint extremadament altes. També ens explica l'Arcadi que va superar Sebastian Coe a la marató de Londres, quasi res !! M'ha agradat molt que faci una crònica molt detallada de com va anar cada marató olímpica, com es va decidir, qui va atacar i en quin moment. Tot plegat sensacional. És, a més, d'aquells llibres que permeten el lector llegir-lo des de qualsevol punt sense necessitat de fer-ho cronològicament. Els capítols són de durada perfecte, sense explicar més coses del compte, anant sempre a l'essencial. Això fa que sigui difícil deixar el llibre un cop l'has començat. Està clar que si el lector és maratonià gaudirà moltíssim amb el llibre, però estic convençut que també serà molt atractiu per qualsevol aficionat a l'esport en general. Les històries maratonianes són molt atractives.
      L'Arcadi aprofita també el llibre per recordar que les maratons de les ciutats olímpiques han d'acabar a l'estadi olímpic, i reclama que a Barcelona sigui igual, malgrat la dificultat d'haver de pujar a l'estadi Lluis Companys en els últims quilòmetres del recorregut. Estaria bé, diu l'Arcadi, que almenys això es fes cada 4 anys, coincidint amb l'any olímpic.
      Sincerament jo hi veig en aquest llibre una possible sèrie de televisió. Els americans en saben un munt d'això. Segur que li treurien suc. Què, Arcadi, els vens la idea ?

divendres, 17 de febrer de 2012

Ja tinc el segon llibre de l'Arcadi !!

Portada del llibre del segon llibre del'Arcadi
"Les petjades dels herois" és el segon llibre del meu bon amic Arcadi Alibés. El primer, "Córrer per ser feliç", me'l vaig llegir d'una tirada. Segur que aquest també ! En la segona entrega l'Arcadi fa un recorregut per les 22 maratons olímpiques (23, si comptem Rio de Janeiro del 2016) Ara mateix l'Arcadi en té 21 en el seu palmarès --només li falta Los Angeles-- i en el llibre explica com és cada una d'elles, amb la seva experiència personal. M'ha assegurat que en el llibre hi ha moltes més coses. N'estic convençut. Està clar que és un llibre que un maratonià s'ha de llegir sí o sí. Es presenta oficialment el dia 1 de març, a les 7 de la tarda, a El Corte Inglés de Portal de l'Ángel. Que no hi falti ningú !!
   Jo ja el tinc signat per l'autor, amb una dedicatòria que diu:

"Nosaltres no serem mai com els maratonians olímpics, però segur que ells no correran mai tantes maratons com nosaltres ! Salut i que sigui per molts anys !
Em va dir que era el primer llibre que firmava: quin honor !

dijous, 16 de febrer de 2012

Arantxa i Gemma, dues grans esportistes


Entrevistant Gemma Mengual (Foto: Manuel Martín)

Aquesta setmana he estat a la presentació de les memòries d'Arantxa Sánchez Vicario i al comiat de la competició de Gemma Mengual. Totes dues em semblen grans esportistes. Totes dues han guanyat al llarg de la seva carrera esportiva un munt de coses importants. Arantxa va plegar al 2002 i ara, als 40 anys, té un litigi familiar que ha despertat l'interès de l'anomenada premsa del cor. No hi entraré. A mí m'interessa l'esport. La Gemma ha tingut un comiat també multitudinari. Als 34 anys, amb el seu fill Nil d'un any i mig, s'ha adonat que la sincro ja no la motivava com abans i ha vist clar que el millor que podia fer era retirar-se.
video
Molta sort a totes dues !

diumenge, 12 de febrer de 2012

Mitja de Gavà: passet a passet vaig avançant

Entrant a la meta (Foto: Cristina Fàbregas)
Diuen que els fondistes som pacients. Ens passem moltes hores corrent, entrenant o competint. Però si resulta que les coses no surten com esperes, en competició, especialment... Grrrrrrr! Avui Mitja de Gavà. Ha estat la meva novena participació. Al 2004 vaig fer el millor registre (1h 24m 47). Al 2005 i al 2006 vaig fer 1h 26m. L'aspiració avui era, simplement, fer-ho millor que a Granollers la setmana passada (1h 33m 44s) A la sortida he vist que el ManoloM, gran correcat, era la llebre oficial de 1h 30m. No m'ho he pensat dos cops i he decidit enganxar-m'hi. Volia veure si els entrenaments de qualitat d'aquesta setmana donaven fruit. Fins el Km 5 he anat còmodament situat en el grup, si bé ja intuïa que seria molt difícil que aguantés tota la cursa a aquest ritme (4m 14s). En l'avituallament del 5 m'he despenjat una miqueta i m'ha costat força tornar a enganxar-me al grup. Bé, de fet no m'he arribat a enganxar més. Anava l'últim del grup, intentant no perdre pistonada. Els parcials que jo marcava eren uns pocs segons per sota del ritme (4'16-4'19...) però lentament i inexorable el grup se m'escapava. Cap el Km 10,5-11 ja havien marxat massa lluny per intentar enganxar-los i aleshores ha començat una nova cursa per a mí. Primer objectiu: fer 1,31m. Al cap d'uns quilòmetres, sobre el 15 o 16, més o menys, es tractava de estar al voltant de 1h 32m. El vent en contra m'ha afectat més del que em pensava perquè quan he aturat el crono a l'Estadi de la Bòvila, a la meta, he marcat 1h 33m 0s !!!!  Grrrr!!! La decepció, en els primers moments, ha estat gran. Després m'he anat conformant, ja que, de fet, he acabat 44 segons abans que diumenge passat a Granollers. O sigui que hi ha una clara millora. 44 segons és una millora substancial per a mí. Espero confirmar-la i superar-la d'aquí a dues setmanes a la Mitja de Barcelona.
   Moltes gràcies a la Cris per les fotos. Feia fresqueta, però m'he abrigat convenientment i cap problema. Avui he estrenat la nova indumentària groga del club Adidas Domingo Catalán.
   La setmana vinent correré els 10 Km de Badalona, potser amb una tiradeta prèvia de 8 Km, més o menys

dilluns, 6 de febrer de 2012

Granollers després de Sitges: temps gairebé calcat.

Somrient, ja de baixada, cap el km 15 o 16
Avui he corregut la Mitja de Granollers a més de fer el reportatge corresponent, cosa que fa que, deprés de la cursa, en comencis una altra perquè les imatges arribin puntualment a les pantalles de l'Esport3 a l'hora que estava programat. Ho hem aconseguit, si bé ha estat força més complicat que còrrer 21 Km i 97 metres, us ho puc ben assegurar...
Feia fred a l'arribar a Granollers. El cotxe em marcava 6 sota zero. Deu n'hi do. Però el cert és que alhora de la veritat m'he tapat com en qualsevol altra cursa hivernal: protecció d'orelles i coll, guants i una samarreta de màniga llarga, a sota de la de tirants. Suficient. He anat molt bé tota la cursa en aquest aspecte.
Aquest any han canviat el recorregut. El resultat és que ara es puja molt bé, molt suaument al costat del riu Congost fins el Km 11, a La Garriga, on es gira ja cap avall. Aleshores sí que es recupera el recorregut de tota la vida. En la tornada he anat a estones a 3,52-3,59. Correcte.
Entrevistant Makau, el rècordman mundial de marató
 Tenia l'esperança de fer 1,32, però ha quedat clar que era agoserat. He acabat en 1h 33m 44 segons, a 8 segons de la marca feta a Sitges fa 3 setmanes. Ritme de 4,26. Ha estat una petita decepció. Pensava, com deia, fer-ho una mica millor... Què hi farem ! Veurem si la setmana que vé, a Gavà, faig un millor registre. Aquesta setmana tinc dues sessions de qualitat i si les assimilo bé potser sí que surtirà una marca millor.
  La d'avui ha estat la meva mitja marató número 90. I sumant !! Les meves felicitacions a Carles Castillejo i Jaume Leiva que han fet una cursa magnífica. Castillejo ha estat el vencedor, sent debutant en mitja marató, al derrotar el rècordman mundial de marató, (2h 3m 38s, Berlín 25 setembre 2011) el kenià Patrick Makau, en un magnífic esprint. I Leiva ha fet MMP amb 1h 3m 35s i ha acabat en una gran setena plaça, tenint en compte com estava l'starting list amb tants kenians amb milllor marca de 1h 1m. El mateix Makau té tres o quatre mitges clarament per sota del 60 minuts.
Una mica desenfocats, però ben contents !

dimecres, 1 de febrer de 2012

Què és el que em motiva a còrrer ?

Ho contesto aquí, en una entrevista que m'han fet els amics de "La marató pas a pas". Salutacions !