 |
| Un cop acabats els 10Km de Lleida (Foto M. Majoral) |
El títol d'aquesta entrada és un joc de paraules. Dissabte 23 de novembre vaig córrer per segona vegada la Pujada i baixada de Guanta, a Sentmenat. I al dia següent, diumenge 24, vaig fer de llebre -- amb banderola-- als 10 Km Internacionals de Lleida, que celebraven la primera edició.
A Guanta havia corregut al 2021, amb un fred notable, a estones amb força vent, i vag acabar en 1h 7m 2s. Enguany, amb un temps meteorològic molt més favorable, només he pogut fer-la en 1h 12m i 9s, o sigui 5 minuts més en tan sols 3 anys de diferència. L'edat té això, que no només cada vegada vas més lent, sinó que vas més lent més ràpidament. Encara que sembli una contradicció, en el meu cas, almenys, és ben cert. Em vaig trobar molt bé tota la cursa i em quedo amb això.
I al dia següent la cita era a Lleida. 10Km Internacionals. Primera edició. Una cursa de molt nivell, no només per la qualitat dels atletes d'elit --com ara la Meritxell Soler o l'Esther Guerrero-- sinó pels serveis de la cursa, i els obsequis, amb una inscripció de tan sols 10€. A última hora em van demanar si podria fer de llebre de 55m. Com que el dia anterior havia corregut a Guanta, em va semblar bé. Era la segona vegada que ho faria. M'havia estrenat com a llebre a la Mercè del 2019. A Lleida he ajudat una noia a baixar de 55. Veure-li la cara de satisfacció quan ha arribat a la meta, ha estat impagable, la veritat. Ha sabut patir els últims quilòmetres. Ho ha fet molt bé. He acabat en 55,11, o sigui que he anat 11 segons lent. Al 2019, vaig fer 12 segons menys dels 55 minuts. O sigui que a la tercera que ho faci, haig de clavar el temps! ;-)
Amb aquest doblet ja porto 897 curses en total. Si no hi ha cap sorpresa, aquest desembre correré la meva cursa 900. No està malament, oi?
