 |
| Entrant a la meta a la mitja d'Igualada (foto: organització) |
El 8 d'abril vaig córrer la
Mitja Marató d'Igualada. Va ser un dia plujós. L'aigua no ens va abandonar en tota la cursa. Sortosament no va fer fred. Erem poquets corredors, en la linia del què es porta últimament a l'haver tant oferta de curses. Sense més incidències vaig acabar la cursa --que és bastant dura, amb constants pujades i baixades--, en una
1h 45m i 56s, un temps que em va semblar correcte tenint en compte el perfil de la cursa i la pluja. Al cap de 5 minuts d'acabar, m'en vaig anar cap el cotxe que tenia en un pàrquing molt a prop de la meta. Hi vaig arribar tremolant de fred. Vaig pensar que un cop em posés roba seca i engegués la calefacció del cotxe, ja em recuperaria. I, efectivament, així va ser. Però a la poca estona de sortir d'Igualada, vaig començar a sentir un mal de panxa notable. A l'alçada de Collbató em vaig aturar. Vaig tirar el seient cap enrera per mirar de descansar una mica, però el dolor abdominal no remetia. Vaig continuar. Abans d'arribar a casa vaig haver de fer una segona aturada, però tampoc no va servir per calmar el dolor. Un cop a casa, no podia ni sortir del cotxe del mal que tenia. Vaig estar tota la tarda recargolant-me pel terra, literalment. Tota mena de calmants no acabaven de fer-me efecte. Se'm va fer una muntanya anar a urgències i vaig fer nit a casa. Va ser una nit infernal de dolor. A les 8 del matí del dilluns 9 d'abril vam anar a urgències. A les 5 de la tarda m'operaven d'una
oclusió intestinal. La doctora
Judith Camps, la cirurgiana, em va salvar la vida. Ho explico
AQUÍ. Ara estic en recuperació. Fins el 9 de maig no correré ni un metre, seguint instruccions de la Dra. Camps. A fe que li faré cas. Calculo que a principis d'estiu reapareixeré en alguna cursa.
6 comentaris:
Ànims, a la Marató d'Empúries et vàrem trovar a faltar, ven segur que aviat tornaràs i em guanyaràs :-) , però tindràs que esforçar-te, jo no em deixaré guanyar fàcilment :-) .
Recuperat aviat company.
Vicenç. Et veig imparable. Ets incombustible. Abans de l’operació, baixar de 3h 50m ja em costava molt. I tú fas 3,43 sense despentinar-te...! Ets un crack ! Però ho intentaré !
Ostres Xavier, em sap greu que ho hagis passat malament...et devies espantar!. Per sort això no acabarà amb les teves ganes de córrer i segur que ben aviat et tornem a veure a les curses...Salut i força company maratonià!!!
Espantar-me, la veritat és que no. Quan vaig saber que m'operaven d'urgència només estava desitjant que m'operessin per acabar amb el dolor, la veritat. Dimecres començaré a córrer de nou. Començaré amb 5 minuts. Correré dia sí i dia no. Augmentant 1 minut cada sessió. És dir: 5m-Descans-6m-D-7m-D-8m...etcétera. Així ho vaig fer després de les operacions de colon i fetge de fa 11 anys i em va anar prou bé. Al cap d'un mes ja corria curses. O sigui que a principis de juny espero reaparèixer en alguna cursa curteta... Moltes gràcies, Miquel !
Xavi, amb el relat ens has espantat a tots, però per sort veiem q tenim Xavier x temps i x molts kms més.
Si et trobo en alguna cursa Tb intentaré aprofitar el moment x avançar-te hehehe.
Molta força i endavant,
AA
Moltes gràcies, Antoni !!
Publica un comentari a l'entrada