Avui he fet un rodatge suau de 45 minuts per recuperar-me de la tirada d'ahir de 30 Km. I vet aquí que de cop m'ha vingut al cap la pregunta del referèndum del 9N. I aleshores he pensat: com és que no s'ha fet a l'inrevés ? M'explico.
La pregunta és:
1- Vol que Catalunya esdevingui un estat ?
2.- En cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent ?
Crec que la formulació hauria d'haver estat::
1- Vol que Catalunya sigui un estat independent ?
2- En cas negatiu, vol que esdevingui un estat ?
El cert és que s'ha arribat al punt que som ara bàsicament perquè hi ha hagut una gran manifestació al 2012 i la Via Catalana al 2013, que han reclamat la independència sense embuts. Per tant, relegar a la segona part de la pregunta la qüestió central, la independència, no em sembla lògic. És més. Em sorprèn que ERC i la CUP hagin acabat acceptant-la.
En aquesta segona formulació els independentistes votarien Sí a la primera pregunta i no haurien de fer res més. La segona pregunta seria la referida al federalisme, o a l'anomenada tercera via. Com a opcions que han sorgit com a resposta a l'auge de l'independentisme, entenc que hi han d'anar al darrera. Un votant federalista votaria possiblement No i Sí; i un que volgués mantenir la situació actual votaria No i No.
En definitiva, la pregunta del 9N obliga als independentistes a expressar-se dues vegades (Sí-Si) En canvi els unionistes amb un NO a la primera qüestió en tenen prou.
1 comentari:
Interessant reflexió Xavier. En tot cas, d'una forma o l'altre, queda clar que hi ha tres blocs iguals, el nono, el síno y el nosí... que en certa manera és el sentiment de la gent, així que em sembla una bona pregunta per saber qué pensa la població.
Publica un comentari a l'entrada