De l'asfalt al quiròfan

Entrant a la meta a la mitja d'Igualada (foto: organització)

   El 8 d'abril vaig córrer la Mitja Marató d'Igualada. Va ser un dia plujós. L'aigua no ens va abandonar en tota la cursa. Sortosament no va fer fred. Erem poquets corredors, en la linia del què es porta últimament a l'haver tant oferta de curses. Sense més incidències vaig acabar la cursa --que és bastant dura, amb constants pujades i baixades--, en una 1h 45m i 56s, un temps que em va semblar correcte tenint en compte el perfil de la cursa i la pluja. Al cap de 5 minuts d'acabar, m'en vaig anar cap el cotxe que tenia en un pàrquing molt a prop de la meta. Hi vaig arribar tremolant de fred. Vaig pensar que un cop em posés roba seca i engegués la calefacció del cotxe, ja em recuperaria. I, efectivament, així va ser. Però a la poca estona de sortir d'Igualada, vaig començar a sentir un mal de panxa notable. A l'alçada de Collbató em vaig aturar. Vaig tirar el seient cap enrera per mirar de descansar una mica, però el dolor abdominal no remetia. Vaig continuar. Abans d'arribar a casa vaig haver de fer una segona aturada, però tampoc no va servir per calmar el dolor. Un cop a casa, no podia ni sortir del cotxe del mal que tenia. Vaig estar tota la tarda recargolant-me pel terra, literalment. Tota mena de calmants no acabaven de fer-me efecte. Se'm va fer una muntanya anar a urgències i vaig fer nit a casa. Va ser una nit infernal de dolor. A les 8 del matí del dilluns 9 d'abril vam anar a urgències. A les 5 de la tarda m'operaven d'una oclusió intestinal. La doctora Judith Camps, la cirurgiana, em va salvar la vida. Ho explico AQUÍ. Ara estic en recuperació. Fins el 9 de maig no correré ni un metre, seguint instruccions de la Dra. Camps. A fe que li faré cas. Calculo que a principis d'estiu reapareixeré en alguna cursa.

Doblet a Canovelles

Sortida del 10Km. Erem poc més de 200 corredors (Foto: Carles Sánchez)

      Dilluns de Pàsqua i córrer a Canovelles són gairebé sinònims. Tota la vida s'hi havia fet una cursa de 15 quilòmetres. Enguany, però, la cosa ha canviat. Ara es fan dues curses seguides: una de 5 quilòmetres i una de 10 quilòmetres. Per horaris es poden fer les dues. No és el mateix que fer la de 15km, però com a sucedani no està malament. La llàstima és que la participació ha caigut en picat. A la cursa de 5 km hi hem près part poc més de 50 corredors. A poc de començar, hi havia una pujada que déu n'hi do. He trigat, finalment, 23m 28s i he acabat en la 13a posició, 5è de la meva categoria que començava als 40 anys. Una llàstima tant poca gent, ja que el recorregut és bo. Tant una cursa com l'altra passen en bona part pel recorregut que tenia la de 15 quilòmetres. Entre el 5.000 i el 10.000 he tingut temps per estirar, tornar a trotar, canviar-me còmodament el pitrall --no pas com ens va passar a l'Arcadi i a mí a la Mitja de Sitges d'aquest any-- i he pogut preparar-me sense cap problema.

Sortida del 5.000. Erem 52 corredors. Sembla com si anés el primer, oi? (Foto Carles Sánchez)

 Les dues curses han estat perfectament puntuals i totes dues m'han donat la distància exacte en el GPS. La bossa del corredor, molt completa i l'avituallament final, també. En definitiva, tot m'ha semblat molt bé. La llàstima, com dic, és que érem poquets. La crisi en la que està el món del córrer popular, amb pèrdua de participants a totes les curses o gairebé totes, s'ha vist avui amb tota la seva cruesa. El 10.000 l'he acabat en 48m 40s. Hi havia dues pujadotes molt notables. Per tot plegat, no estic decebut. He anat atrapant tots els corredors que m'he anat marcant com a objectiu, menys un, en l'últim quilòmetre. Espero que la cursa es mantingui i que l'any que ve tingui més participació. Seria una pena que una clàssica com Canovelles, encara que els 15km ja no es facin, acabés desapareixent...    

Arribada del 10Km (Foto: Carles Sánchez)

Avui he estrenat les sabatilles Joma Marathon. Senzillament perfectes !!
Diumenge que ve, 8 d'abril, tinc previst córrer la Mitja Marató de l'Anoia, a Igualada.