dimecres, 15 de març de 2017

Marató de Barcelona: la més lenta, però la més celebrada

A 300 metres de la meta, cridant a la família (Foto: Biel Bonastre)
Amb l'edició d'enguany, he corregut la Marató de Barcelona 15 vegades. I aquesta última edició és en la que he aconseguit el pitjor registre: 3h 52m 1s. Però puc assegurar que és una de les vegades que m'he sentit més satisfet de creuar la línia de meta. Intentaré explicar-ho. D'entrada cal dir que acabar una marató sempre és una satisfacció immensa. Totes les que he intentat les he acabades menys una, la de Priorat, l'any passat, per un imponderable.
Sense l'ajut de Resport no hauria pogut fer la Marató. Simply The best ! (Foto: Resport)
El cas és que em presentava a la marató de Barcelona amb força dubtes de si l'aconseguiria acabar o no. Una lesió al bíceps femoral de la cama dreta va tenir la culpa. El dia després de la mitja de Granollers, 6 de febrer, començo a notar una molèstia anormal a la cama dreta. No li dono més importància i el 9 de febrer faig una tirada llarga de 25km pensant ja en la marató de Barcelona. La molèstia continua. Finalment vaig a Resport Clínic i el Dr. Ferran Abat em diu que tinc un petit trencament. Jo, com que sóc fondista i, com a tal, estic acostumat a córrer amb dolors, ni m'havia enterat. Durant 5 dies em tracten intensament. Fem EPI, gimnàs, indiba, fisioteràpia, estiraments... Em pregunten quan tinc la pròxima cursa. "La Maratest, el 19 de febrer. Són 30 km" En Jordi Torras, fisio, no em diu res, però noto que no gosa dir-me que no la faci. Ràpidament apunto: "En faré 21, només". En Jordi em diu immediatament: "Millor". Surto a la Maratest i recaic en la lesió, tot i fer només 15 quilòmetres. Queden 3 setmanes per a la marató de Barcelona. Decideixo que si no corro ni un metre fins el 12 de març, m'és igual. Em vull recuperar bé del trencament d'11 mil·límetres que tinc. Haig d'arribar sigui com sigui a la marató perquè és la meva número 50 i es corre el dia del meu 56è aniversari. A Resport posen tots els mitjans per ajudar-me a aconseguir l'objectiu. Em curen del tot. Són uns cracks !!! I arriba el gran dia. El organitzadors de la Marató em van concedir el dorsal número 50. Em feia il·lusió dur-lo per celebrar la meva cinquantena marató. A Barcelona he fet la meva primera marató, la 5, la 25, la 30 i ara la 50. Quan vaig fer la 25, al 2010, també em van concedir el dorsal, aleshores el 25, lògicament.
Corrent amb en Xavi Sanz (Foto: Blanca de la Sotilla)

Que bé se'ns veu ! Era al començament (Foto: Pako Pota)
   Havia acordat amb en Xavi Sanz, experimentat corredor, fer la marató plegats, ja que ell volia provar el mètode Galloway, que jo ja havia aplicat a Tortosa i a Tarragona amb resultats satisfactoris. Anem a ritme tranquil fent les caminades d'1 minut cada 2 Km. A l'arribar al km 16, l'Enric López Vilalta, que m'esperava allà, em fa una entrevista en directe per a la transmissió que està fent TV3 de la marató, en la qual explico el mètode Galloway. Això fa que caminem gairebé 3 minuts en comptes d'un. Ho compensem fent la següent caminada al km 19 en comptes del 18. En fem una al 21 i l´última al 23. A partir d'aquí, tot corrent fins el final. Haviem passat la mitja marató en 1h 55m 04s, per la qual cosa vaig pensar que com a que a la segona mitja només fariem una caminada --la ja esmentada del km 23-- per poc que les coses anessin bé, l'objectiu d'acabar per sota de les 4 hores estava perfectament a l'abast. Però els dubtes sempre hi eren. De la lesió al bíceps femoral, ni rastre. Resport, com deia, havia fet una feina magnífica ! El dubte era si amb el poc entrenament que havia fet al final patiria més del compte. Només haver fet Galloway fins el 23, quan el mètode aconsella fins el 28... tot de dubtes que s'acumulen al cap. El ritme es va alentir, com és normal, però al final vam poder acabar per sota de les 4 hores i amb un marge de 8 minuts. Per estar satisfet. Sabia que, per la lesió i el poc entrenament, com a màxim, podia aspirar a això, baixar de les 4 hores. Aconseguir-ho va ser una gran satisfacció !! La segona mitja va ser més lenta que la primera: 1h 56m 57s. Normalment aplicant Galloway ha de sortir més ràpida la segona mitja. Ateses les circumstàncies, però, ja està prou bé. L'ajut del Xavi Sanz va ser crucial. Va quedar trinxat perquè no està acostumat a patejar quasi 4 hores l'asfalt... ;-))

Entrevistat pel Quique a la transmissió de la Marató per TV3, per explicar el mètode Galloway
Patint al Paral·lel,  Km 41. I en Xavi Sanz tant fresc (Foto: David Patán)
  Per acabar la festa, al meva família, dona, dos fills i la parella del gran, van venir a celebrar la meva 50a marató i els meus 56 anys. Vam fer un bon dinar al Xop d'Or, a l'avinguda del Paral·lel. Si voleu fer un bon àpat i a bon preu, és el lloc on heu d'anar, ja us ho dic, també ! Emocionant. Una gran festa, tot plegat !


Amb en Xavi Sanz i en David Escudé, comissionat d'Esports de l'ajuntament de Barcelona (Foto: Arcadi Alibés)


Amb en Quique López Vilalta i l'Arcadi, que també va fer la transmissió per TV3. Això és un trident !!



Al Xop d'Or van tenir un detall amb un pastisset pel meu aniversari (Foto: Biel Bonastre)
En José Manuel Cancio va completar la seva marató número 100 !! Chapeau!!
Que els dos fills i la dona em vinguin a veure un dia important per a mi, és... Buahh!!!