dimarts, 29 de novembre de 2016

La més clàssica de les clàssiques

Impressionant poder córrer per la Gran Via (Foto: JJ Vico)
 L'he correguda 11 vegades. La Jean Bouin té 93 edicions. Moltíssimes més que qualsevol altra cursa. Les que més en tenen, a casa nostra, no arriben a la quarantena, les que més. Diumenge, sortosament, no va fer gens de fred, i es va poder córrer amb comoditat. Anar molt abrigat sempre és una mica incòmode per a mi. De seguida vaig veure que no em sortiria una gran cursa ja que, fins i tot abans d'arribar a la Gran Via, no aconseguia posar-me per sota de 4,30m/km (ritme de 45m). Una mica després, ja a la Gran Via, anava a estones a 4,35. Per tant, l'objectiu de baixar dels 45m, tenint en compte que els últims 2 km pel Paral.lel i el carrer Lleida, tenen pujada suau al començament i costeruda al final, no eren els més idonis per rebaixar temps al final de la cursa. Si baixava de 47m ja em semblaria un bon registre, donades les circumstàncies.
4,40 el km 1, per l'embús de corredors. Vaig sortir al tercer calaix. El què em tocava per marca. El km 2: 4,34; el 3: 4,33; el 4: 4,27 i el 5: 4,26. En progressió, però insuficient per baixar de 45 minuts. El temps de pas pel 5.000: 22m 22s. Caldria pràcticament doblar per fer sub45. Impensable amb les pujades finals que comentava. A l'arribar al Paral.lel, per la meva sorpresa vaig veure que aguantava el ritme. Així vaig passar els km 6 i 7 en 4,33 i 4,35, respectivament. I encara millor el km 8, amb el millor registre de tots: 4,17 !. Això em va animar a intentar fer els dos últims km el millor possible. La pujada del carrer Lleida em va fer marcar el 9 en 5,01. I l'últim km, amb el final de la pujada i la baixada del carrer de la Guàrdia Urbana, em va portar a fer un registre de 4,35. En total, 45m i 45s, que em va deixar prou satisfet, tot i ser la pitjor marca que mai he fet a la Jean Bouin. Però el què és important per a mi és que m'ho vaig passar molt bé, com gairebé sempre, mirant de donar el màxim.
La premsa sempre exagera...

Els meus temps històrics a la Jean Bouin són aquests:

1997: 34,08 (eren 8km)
2007: 40,48 (10km)
2008: 40,50
2009: 43,06
2010: 42,19
2011: 42,18
2012: 41,56
2013: 44,23
2014: 45,29
2015: 44,53
2016; 45,45.

Vaig estar 9 anys, del 1998 al 2006, sense fer-la.
Diumenge toca la mitja de Mataró. Objectiu: baixar de 1h 39m. L'any passat vaig baixar pels pèls de 1h 40m. Veurem quin pà s'hi dona enguany.


 

dimarts, 22 de novembre de 2016

10 km d'Alella: Podi...!!!

Al podi ! (Foto: Ferran Cardona)
No havia fet mai aquesta cursa a Alella. Enguany era la tercera edició. Discorre, bàsicament, al costat de la riera i, per tant, és una cursa amb una llarguíssima pujada i una llarguíssima baixada. Tot plegat s'ha de fer 2 cops, al ser un circuit de 5 Km. També hi ha cursa de 5km. Es tracta d'una prova molt familiar. Erem molt poquets, però ben avinguts ;-)))  Em vaig trobar, com m'imaginava, un bon amic de fa anys, en Ferran Cardona. Viu a El Masnou, per tant molt apropet d'Alella. Després d'escalfar una mica per la mateixa riera, sortida ! Primer, cap amunt, aproximadament un km, que se'm va fer molt llarg. Després girar cúa i cap avall. Una baixada de uns 2'5 km per després tornar a remuntar fins a dalt de tot del circuit, repetir la gran baixada i remuntar novament fins a la meta. Les curses on es repeteix circuit m'agraden perquè, a la segona volta, ja saps el què t'espera. Al ser pocs participants, em vaig veure barallant-me amb les noies que em va semblar que eren les que lluitaven per la victòria femenina. Una d'elles se'm va escapar a la baixada, però a la remuntada llarga de la riera, la vaig, atrapar. L'altra em va atrapar en una de les pujades. Em vaig enganxar a ella, cosa que em va ajudar a pujar a ritme. Crec que l'esforç que va fer li devia passar factura perquè a la baixada la vaig deixar endarrera.  L'última remuntada de la riera --ben bé 1km i mig-- es fa especialment dura. Vaig entrar, finalment, el 20è de la general. Una gran classificació, però crec que no erem més de 100 o 120 corredors. El que més il·lusió em va fer és que vaig quedar el segon de la meva categoria d'edat. No acostumo a fer podis, evidentment. Per tant, molt content. El registre em va entusiasmar: 44m 26s ! Però al comprovar el GPS, em marcava 9,76 km. O sigui, una cursa curta. L'organitzador, en Sergi del Río, em va dir que a ell li havia sortit 10k amb el seu GPS quan la va mesurar. Bé. És el que tenen els GPS. Em guio més, en aquest cas, per la marca. 44,26 en un 10 mil amb pujades llargues, encara que amb baixades igualment llargues, la meva experiència em diu que no recuperes tant a la baixada. La marca, excessivament bona per a mí: la tercera millor de l'any. Em sembla irreal. La setmana passada en el 10K de Sant Feliu, gairebé tot pla, vaig fer 45,14. No quadra. Però tant se val. La cursa està molt bé. I m'agrada que sigui familiar. I tenir opcions de podi, com no !!! Hi tornaré. Diumenge arriba la més clàssica: la Jean Bouin.
Amb en Ferran Cardona (Foto: selfie)
Patint a la Riera (Foto: F. Cardona)

dilluns, 14 de novembre de 2016

Cursa perfecta... menys al final

Entrada a meta. (Foto JL Blanco)
 Els 10 Km de Sant Feliu de Llobregat era la primera cursa dues setmanes després de la Marató de les Vies Verdes de Tortosa. Completament recuperat dels 42,195 metres, no tenia cap idea en especial, tret de veure què podia aconseguir amb el meu sacre que no acabo de recuperar del tot. He sortit just al darrera d'en Jordi Fernández, en Jorfer, de Corredors.cat que era la llebre dels 45 minuts (ritme 4,30) Recordo que l'any passat, la llebre va sortir a tota castanya i no la vaig poder atrapar en tota la cursa. Aleshores vaig acabar en 45m i 23s. No havia consultat aquesta dada abans de la cursa d'avui. M'hauria servit de referència. Bé. Avui en Jorfer ha marcat el ritme molt bé. Jo em sorprenia perquè veia que no em costava excessivament seguir-lo. Anavem passant quilòmetres i circulavem amb uns pocs segons de marge per baixar desl 45 minuts. O sigui que perfecte. Com que el recorregut eren dues voltes de 5km, al passar pel Km 8,5 començava una zona on no bufava el vent. He pensat que, si no defallia i arribava a aquella zona amb en Jorfer, miraria de prèmer els dents i anar tot el ràpid que pogués per arribar a la meta. Dit i fet. Quan hem arribat a la zona prevista m'he escapat del grup. M'he posat per moments a 4,15, que per mí és una velocitat més que notable i més al km 8,5 d'un 10.000. En aquell moment estava convençut que tenia opcions, a més clares, de baixar dels 45m. Al pas pel km 9 portava 40m i 51s. No ho he vist en aquell moment perquè només estava pendent de deixar-ho tot per baixar dels 45m. El què no sabia en aquell moment --ho he sabut després, consultant el cronòmetre-- és que el parcial del 8 al 9 havia sortit en 5,04!!!  Impossible perquè la meva velocitat com deia, era clarament per sota dels 4,30 en els segons 500 metres d'aquest quilòmetre. Per tant era un quilòmetre clarament massa llarg. Però insisteixo que jo no ho sabia. A falta de uns 600 metres per a la meta, veig, per a la meva sorpresa, que en Jorfer m'avança. No entenc res. Si ell ha d'anar a 4,30 i jo vaig a 4,20-25, perquè m'atrapa ? A l'arribar al carrer on haviem fet la sortida, ho he entés. En comptes d'anar directe cap a l'entrada a la pista d'atletisme, hem hagut de fer uns metres girant cap a l'altre costat. Aleshores he comprès que no baixaria dels 45 minuts per molt que corrés... i segurament en Jorfer tampoc. Ell ha apretat de valent. S'ha posat a 3,35, m'ha comentat després. Ha entrat a meta en 45m i 6s i jo en 45m i 14s. A la llebre dels 40m i a la dels 50m els ha passat el mateix: no han pogut clavar el temps. I les llebres són corredors que poden fer els ritmes que els demanen de manera sobrada, lògicament. Hem comentat la jugada, comparat els GPS i l'explicació semblava clara. El km del 8 al 9 era el què era llarg. El GPS no enganyava: marcava 1,15 km. Els altres km de la cursa oscil.laven entre els 0,95 i 1,03km. Per tant quan en Jorfer s'ha adonat que ho tindria difícil per quadrar els 45m és quan ha apretat de valent. Però ja no hi havia marge per recuperar. Bé. Una anècdota més. El més positiu de tot és que he millorat el registre del 2015 en 9 segons (45,23 per 45,14). I això ja és molt, tenint en compte que cada cop em costa més mantenir els temps any a any. O sigui que qui no es consola és ben bé perquè no ho vol.
Feia molt que no veia l'Andrei 
En Xèpkin, un gran tipus de 2m 10cm (Fotos JL Blanco)

dimarts, 1 de novembre de 2016

Fet un Galloway a la MVV de Tortosa

 El volia provar a la Marató d'Empúries, al maig, però la tramuntana va obligar a anul·lar-la i només es va fer la mitja, on també el vaig posar en pràctica.
La sortida, a Horta de Sant Joan (Imatge: Canal Terres de l'Ebre)

      Com a assaig. Però volia fer-ho en els 42,195 Km. I el dia marcat al calendari era el 30 d'octubre, a Tortosa. Com ja he explicat en diverses ocasions, el mètode Galloway consisteix en reservar-se muscularment per anar més ràpid al final. Més detalls, aquí. Ho vaig fer i estic força satisfet del resultat.
La idea era caminar 1 minut cada dos quilòmetres, des del quilòmetre 2 fins el 28. I fer els últims 14 corrent sense fer més caminades. Dit i fet. La idea era anar per sota de 5m/km en els trams corrent i després, a partir del 28, intentar acostar-me al màxim a 5m/km i allunyar-me al màxim dels 6m/km, especialment del 32 al 42. Aquest últims 10 Km es converteixen en gairebé un calvari a l'estar trinxat. Si arribes relativament menys trinxat, se suposa que correràs més ràpid. Volia comprovar si això era així o no.
Entrant a meta, braços enlaire, pel Martí (Foto: M. Majoral)
  A la segona caminada que vaig fer es van apuntar a fer-les amb mí dos corredors d'Andorra, en Cèsar Ferreira i en David Isal. Vam anar el tres plegats controlant que no ens deixéssim cap caminada. I anàvem fent en els trams de córrer mirant de col·locar-nos en ritmes d'entre 4,45 i 5m/km. La Marató de les Vies Verdes de Tortosa tendeix a baixar a la primera mitja, però en la segona, el terreny és més pla i també hi ha rectes eternes en les que el terreny pica cap amunt. Poc, però cap a munt. I quan portes 25-26km a les cames, la cosa es nota. En David portava un cronòmetre que li predeia el temps final de la marató si manteniem el ritme. 3h 36m li sortia. Jo estava encantat ! Fa 2 anys, a Tortosa, vaig fer 3h 41m i l'any passat, 3h 52m. Enguany vam passar la mitja en 1h 52m. Doblar era arribar en 3h 44m. No era un mal registre, tenint en compte que hauriem fet 14 minuts, en total, caminant. A l'alçada del km 32-33 hi havia una baixada molt notable seguida d'una pujada diabòlica. A la baixada, crec que el Cèsar es va ressentir d'alguna cosa. Jo ni me'n vaig assabentar. Al cap d'uns minuts vaig girar el cap i no els vaig veure. Ni al Cèsar ni al David. Em va saber greu. Però ja només pensava en acabar quan abans millor. I estava en els quilòmetres on s'havia de veure si les caminades dels primers 28 quilòmetres havien fet el seu efecte. I jo entenc que sí. En les últimes maratons que he fet, baixar de 6m/km en els últims 7-8-9 quilòmetres em costa moltíssim. Ahir mirava el crono moltes més vegades de l'habitual. I en aquesta part final de la cursa vaig veure que sempre anava entre 5,15 en els millors moments i 5,45 quan em costava més. Per tant la millora era notable ! Resultat: vaig entrar a meta en 3h 43m 53s. 8 minuts millor que al 2015 ! Em sembla un resultat del mètode Galloway ben positiu. És cert que l'any passat va fer una calor bestial. La cursa es feia a mitjans de maig i ens va agafar un dia de calor. Comparada amb la marató feta al 2014 només vaig trigar 3 minuts més. Però el fet més important, trobo, és que, efectivament, el mètode et preserva muscularment. Ja ho vaig notar a l'arribar a la meta. No estava, ni de lluny, tan adolorit de cames com segur estaria si hagués fet tota la cursa corrent. I aquest matí he corregut 10 minutets i no he anat tant encarcarat com estic el dia després d'una marató. Ahir la segona mitja em va sortir 8 segons més ràpid que la primera. O sigui que vaig doblar, pràcticament. Els maratonians sabem com és de difícil fet el mateix temps en les dues mitges. El normal és sumar una quantitat de minuts molt notable en els segons 21,097 Km.
  Al mes de gener del 2017, a la Marató de Tarragona, tornaré a provar el mètode Galloway. Aviam què tal va. Al gener del 2016 vag fer 3h 38m 55s. Si tornés a baixar 8 minuts, seria bestial ! Si sóc capaç d'acabar en 3h 37m, ja estaria encantat de la vida. Cal ser una mica realista. Veurem què passa.