dilluns, 18 de gener de 2016

Ensopegar a la mateixa pedra

Diuen que l'experiència és un grau, però en això de les maratons, els errors, com en qualsevol altre àmbit de la vida, es repeteixen. D'alguna manera puc dir que crec que és el què em va passar a Tarragona aquest diumenge. Aspirava a fer 3h i 28m i vaig acabar en gairebé 11 minuts més: 3h 38m 55s. 
Arribant a la meta (Foto: M. Majoral)
Havia preparat la prova crec que amb bon criteri. Havia fet força qualitat, potser estant una mica escàs de quilometratge, però pensava que no seria una mancança per a mí. Potser sí, potser no... en una marató mai no se sap. La meva idea era anar a 5m/km (ritme de 3h 30m) i al final, si podia, mirar de baixar de 3,30h per acostar-me a l'objectiu prefixat de 3,28. Estava clara l'estratègia, oi ? Doncs no ho vaig fer. Perquè ? Bona pregunta. No ho sé...
Vaig sortir pràcicament davant de tot a un ritme que ràpidament vaig estabilitzar entre 4,50 i 5m/km. Vaig pensar que era el correcte per l'objectiu de 3h 28m que tenia pensat. Però després es va revelar com un error. El grup de les 3h 30m el tenia molt aprop, Darrera meu. Pensava que al ritme que anava els aniria distanciant, però no va ser així. Del km 13 al 20 hi ha la part amb més tobogans de la cursa. Els tenia trepitjant-me els talons. Vaig haver de fer un esforç --que no hauria calgut-- per evitar que m'atrapessin. En el km 28 em van atrapar. Se'm van escapar uns metres, menys de 100, però en el km 29 vaig aconseguir enllaçar. Per poca estona. En el 30 se'm van escapar definitivament. I van començar a florar els pensaments negatius: em comencen a fer mal les cames, encara queden 12 km i els hauré de fer tot sol, el meu ritme ha decaigut, al final hi ha els 8 últims quilòmetres amb 6 dels quals a l'escullera... étcetera. Vaig començar a fer càlculs, aviam si seria capaç d'acabar almenys en 3h 35m... A l'arribar al km 36, en plena escullera, em vaig aturar a fer un riu... Els segons s'anaven acumulant a cada quilòmetre. Baixar de 5,30/km era una autèntica heroicitat, en aquell moment. La motivació va ser atrapar el corredor que tenia davant. Ho vaig aconseguir. Petita satisfacció. L'objectiu s'havia convertit en no superar les 3h 40m. Almenys això sí que ho vaig aconseguir. Com deia, temps final: 3h 38m 55s. Tenint en compte que les dues maratons d'asfalt que vaig fer l'any passat  vaig acabar-les en 3,47 (Empúries) i 3,52 (Tortosa), el cert és que la marca d'ahir no estaria tant malament. Tot depèn de amb què la compares, és clar. Però tant a Empúries com a Tortosa no havia entrenat el que havia entrenat per Tarragona, feia molta més calor al ser totes dues al maig --sobretot a Tortosa-- i entre l'una i l'altre només hi va haver 15 dies de diferència.
video
  Crec que el principal error ahir va ser no anar amb el grup de 3h 30m des del començament, tal com vaig fer fa 3 anys i que aleshores em va servir per fer 3,29. El títol d'aquesta entrada fa referència a la Marató del Mediterrani del 2008. Allà vaig cometre el mateix error: anar per davant del grupet de 3,30, en comptes d'anar-hi protegit a dins. Segons els meus càlculs, l'any vinent a Tarragona celebraré la meva 50a marató. Espero fer-ho un amica millor que no pas ahir. Segurament la prepararé amb més quilometratge i menys qualitat. Aviam com surt. Però, això sí: aniré amb el grupet de 3,30 des del primer metre...!

dilluns, 11 de gener de 2016

Gran Sant Silvestre i Feliç 2016 !

A la Sant Silvestre de Sant Cugat (Foto  JJ Vico)
       Abans que res, disculpes als seguidors del blog perquè amb les festes nadalenques l'he tingut una mica abandonat. Vaig acabar el 2015  de la millor manera possible: millor marca de l'any a la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat del Vallès. Cursa amb força desnivells que la fa exigent. Els meus entrenaments per a la Marató de la Costa Daurada de Tarragona del 17 de gener van donar fruits. Vaig sortir força bé, i aleshores va ser quan em vaig adonar que m'havia deixat el rellotge, per tant no tindria referències de ritmes durant la cursa. Al passar pel Km 2 li vai preguntar al corredor del costat quant portàvem: "8,18" em va dir. O sigui que anava a 4,09 de promig. Confirmava les meves sensacions. Anava rapidet i bé. Ja sabia que aquest ritme no l'aguantaria i menys en les pujades, però vaig decidir aviam què sortia. Em va sorprendre passar alguns corredors que normalment no guanyo mai. Em vaig animar encara més. Notava que anava a bon ritme. I efectivament, a l'encarar la recta de meta ja vaig ser conscient que faria la millor marca de l'any. Tenia 43,53 des dels 10 Km de Vilafranca, fets al gener. Vaig creuar la línia de meta a Sant Cugat en 43,26, 27 segons més ràpid que a Vilafranca. I tenint en compte els desnivells de Sant Cugat, la marca em va fer molt content. Vilafranca és molt més plana. Una manera sensacional d'acabar l'any, sens dubte. A més, sense comptar el registre de Vilafranca 2015, suposava el millor 10.000 dels últims 2 anys.

Amb en Vicenç Solé, a Cornellà (Foto: EP)
Diumenge 17 ha de ser meva !
    Per rebre el 2016 què millor que fer-ho corrent ? Dit i fet. Al 2015 no vaig poder fer la primera edició de la Cavalcada de Reyes, la cursa que organitza el gran Reyes Estévez, al seu Cornellà natal. Aquest any no me la vaig perdre. Són 5 Km. Es va fer el 3 de gener. A dues setmanes aleshores de la Marató de la Costa Daurada, vaig decidir prendre-me-la amb molta tranquilitat. Vaig coincidir amb el Vicenç Solé --incombustible maratonià-- que també tenia la intenció de fer-la tranquil. Total, que vam anar plegats tota la cursa, xerrant i gaudint-la, sense cap mena de pressió. Vam acabar en 23'18. Va ser un passeig molt agradable ! La cursa em va semblar molt bé i així li vaig dir al Reyes Estévez. A destacar que en una cruïlla, fent de voluntari, em vaig trobar un altre crack: el Miquel Quesada, atleta olímpic de 800 metres a Atenes 2004. Em va semblar increïble. Això és amor per l'esport, vaig pensar, sí senyor !

   I aquest diumenge 10 de gener, no volia fer cap cursa per no arriscar de cara a la Marató de Tarragona. Al final, però, he acabat fent una tiradeta de 20 quilòmetres, suaus acompanyat de l'Empar Moliner i l'Olívia, una amiga seva, per la carretera de Les Aigües. Feia anys que no hi anava. Ha estat un bon entrenament.

Amb l'Olívia i l'Empar Moliner, a Les Aigües
 Ara ja encaro l'última setmana abans de la Marató de la Costa Daurada. Faré dimarts les últimes
 sèries de 1.000 metres i crec que estaré a punt pel dia 17. Objectiu: 3h 28m. Ho intentarem !