dimarts, 29 de desembre de 2015

Penúltima cursa de l'any

  Acabaré el 2015 amb menys curses que els dos últims anys (55 tant al 2013 com al 2014) En aquest 2015 seran un total de 44. Dissabte dia 26 vaig fer la Cursa pel Riu Ripoll, una clàssica del dia de Sant Esteve, que feia per sisena vegada. Cursa ideal per fer forat pels canelons i que la majoria de vegades he fet amb tranquilitat, sense forçar. La cursa --de la mà d'en Josep Maria Antentas, el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme i un dels grans dinamitzadors de l'atletisme tan popular com d'elit a casa nostra-- discorre des de la pista d'atletisme de Sabadell pel costat del Riu Ripoll amb anada i tornada pel mateix lloc. Així et creues amb tots els corredors, des dels més ràpids fins els més lents, cosa que m'agrada. Petites variacions en el recorregut fan que la cursa canviï la seva distància gairebé cada any. Ha arribat a ser de 10 Km exactes, com al 2011, per exemple, però ha passat dels 8km, als 9,2, o als 8,9 de l'edició d'aquest any.

Entrant a la meta 1 segon abans que l'Arcadi
  Com en moltes ocasions, vaig coincidir amb el meu company a TV3, Arcadi Alibés. Ell tenia clar que volia fer el recorregut d'anada amb tranquilitat, i en tot cas, prémer una mica l'accelerador a la tornada. Per cert, al febrer l'Arcadi farà la Marató de Los Àngeles, l'última que li falta per completar el repte d'haver fet totes les maratons olímpiques, cosa que, per cert, no haurà fet ningú més que ell en tot el món ! Doncs bé, primer vam decidir fer una mica d'escalfament perquè ell es troba que a dos mesos de Los Àngeles va curt de quilòmetres. Xerrant i xerrant vam fer gairebé 5 km en 30 minuts.
   Tret de sortida i tal com haviem previst, vam sortir suaus. Anàvem a 5,20-5,30. Quan vam arribar a la meitat del recorregut i vam girar cúa, l'Arcadi va augmentar el ritme molt paulatinament. La meva intenció abans de la cursa era deixar-li fer i jo anar més lent perquè al dia següent tenia programada una sessió de 25 Km i no volia cremar-me en excés el dia abans. Ell augmentava el ritme, com deia, però a mí no se'm feia feixuc mantenir-lo. A falta de poc més d'un quilòmetre ell es va posar a 4,10-4,15 i se'm va escapar gairebé un centenar de metres. L'esperit competitiu que tots portem em va fer pensar que encara que apretés una mica, pel poc que quedava de cursa, no m'afectaria per l'entrenament de l'endemà. Com que quedaven tres rampetes abans d'arribar a la meta, vaig decidir intentar atrapar-lo aprofitant-les. Molt sovint entreno per pujades i baixades i volia provar si es notava. Dit i fet. A la tercera rampeta el vaig passar, just per entrar a la meta un segon abans. En total 45 minuts i 13 segons, un temps molt discret, lògicament, però un bon entrenament per sumar quilòmetres de cara a la Marató de la Costa Daurada del 17 de gener, a Tarragona.
  L'última cursa del 2015 serà la San Silvestre Barcelonesa, a Sant Cugat del Vallès, aquest dijous, 31 de desembre.

dilluns, 21 de desembre de 2015

Torno a córrer al Polo

Tres anys després de l'última vegada, he tornat a córrer al Reial Club de Polo, un cross "especial" de 5 Km, perquè es corre en un camp de polo. Per tant, un camp reservat als cavalls, que per un dia, és pels corredors. Els bons amics Humberto Mauri i Emili Sisquella, corredors de tota la vida, són els organitzadors d'aquesta cursa molt familiar i entranyable. Un de les poques, per cert, on he aconseguit pujar al podi. Per categoria, evidentment.
Per un dia, ocupem el lloc dels cavalls al Polo !
Diumenge vam ser escassament 74 corredors els que vam prendre la sortida a un quart de 12, disposats a fer tres voltes al circuit del qual sempre me n'enorgulleixo, perquè al 2003, quan vaig fer aquest cross per primera vegada, vaig ser jo qui els va recomenar que el féssin íntegrament dins del camp de Polo i no pas passant per les instal.lacions del club. I em van fer cas ! Això fa que el circuit de 1.670 metres tingui grans rectes, però també una zona molt revirada que fa que sigui fins i tot divertit, per moments, córrer en aquestes circumstàncies. Després de la referència dels 5 Km de Viladecans de la setmana passada (20m 34s), tenia clar que el registre al Polo seria pitjor, clarament. La superficie d'herba té força irregularitats i has d'anar en compte de no ensopegar. Són els sots que deixen els cavalls, suposu. Vaig sortir ràpid, a 3,45 els primers 400 metres. Massa ràpid. La que va quedar després primera noia, se'm va escapar aviat al mantenir-se ella a 3,50 i jo caure a 4,05, aproximadament. La meva cursa era per buscar el podi de categoria i intentar avançar els corredors que pogués.

Amb el Benito (2n classificat); l'Humberto i el Juanma (1r classificat), abans de començar
La primera volta la vaig passar en 7m 22s. Eren 1.670 metres, exactament. En la segona volta vaig aparellar-me amb les que serien segona i tercera noies. Una es va quedar endarrerida, però l'altra seguia amb mí. Vam passar la segona volta en 7m 32s, més lenta que la primera, en cursa tàctica, marcant-nos. Vaig intuir que la meva acompanyant no m'atacaria. Vaig estar pensant on seria el millor moment per mirar de deixar-la endarrera. Estava clar: en la part més recta del recorregut. Dit i fet. A falta d'uns 500 metres pel final, vaig augmentar el ritme i vaig aconseguir deixar-la uns metres endarrera, suficient per assegurar-me arribar abans que ella a la meta. Amb aquestes vaig veure que m'apropava a un corredor que, per la seva apariència, semblava de la meva categoria. Vaig pensar que era el segon de la categoria, perquè en la primera volta m'havia superat un altre corredor que semblava també de la meva categoria. Total, vaig acabar els 5km en 22m i 9 segons, lluny, lògicament, de la marca de la setmana passada a Viladecans, com era previsible. Al comprovar la classificació vaig veure que havia quedat 4rt de la meva categoria, a 4 segons del tercer. Estava clar que el corredor al qual m'havia apropat a les acaballes de la cursa no era el segon de la meva franja d'edat, sinó el tercer. Què hi farem ! Tant se val. La cursa és magnífica i la recomano encaridament. El vencedor va ser el Juanma Álvarez i el segon, l'incombustible Benito Ojeda.  



dimarts, 15 de desembre de 2015

Es corre molt bé a Viladecans i... a Tarragona, també !

Arribant a la meta a Viladecans (foto: La Sansi)
L'any passat no vaig poder fer-la, la Sansi de Viladecans, de 5 Km, però enguany he tingut l'oportunitat de prendre-hi part. No tenia cap objectiu especial. Simplement veure com em trobava després d'unes quantes setmanes d'incloure entrenaments de qualitat de cara a la Marató de la Costa Daurada Tarragona 2017, del pròxim 17/01/2016. Baixar dels 22 minuts era el què tenia al cap, però. Vaig poder sortir molt endavant. Als 400 metres de cursa, la llebre de 20 minuts i el grupet que tenia al darrera, em van passar. Normal, vaig pensar. Però per la meva sorpresa vaig veure que els tenia a escassament 30 metres davant meu i que no se m'escapaven. Això volia dir que jo estava anant a 4m/km. Ràpid per a mí. Però la cosa no va quedar aquí. Sense fer cap esforç sobrehumà em vaig enganxar amb ells. La llebre estava fent una feina magnífica. Vam passar el km 1,5 en 6 minuts. Clavat el ritme. El Km 2, en 8 minuts. Novament clavat ! i el 2,5 en 10 minuts justos. Increïble ! Un rellotge ! I el més increïble per a mí. Jo encara aguantava. I ja havia passat mitja cursa ! Els entrenaments de qualitat amb sèries de 2.000 i 3.000 metres i pujades d'un minut i mig i d'1 minut, diria que es notaven, d'alguna manera. Una mica abans del km 3, però, el grup se'm va començar a escapar, ara sí que definitivament. Era conscient que me n'havia beneficiat i que ara tocava patir la part final de la cursa lluitant sol. Perquè em vaig quedar sol. Havia fet el Km 1 en 4,02 i el km 2 en 3,57. Però al km 3 ja m'en vaig anar a 4,09. Estava clar que em seria impossible baixar dels 20 minuts, cosa que se m'havia passat pel cap al veure que aguantava molta més estona de la que em podia imaginar el ritme de 4m/km. Total, que estan en aquestes cabòries, vaig passar el Km 4 en 4,17. Absolutament descartat el sub 20, però estava clar que per poc que ho fes mínimament bé en l'últim km podria baixar dels 21m. Dit i fet. Vaig prèmer l'accelerador tant com vaig poder... i recompensa ! Vaig entrar en 20 minuts i 33 segons. L'últim Km en 4,06. Millor marca en 5 km dels últims 3 anys ! Molt content i confirmant, una vegada més, que si fas una mica de qualitat en els entrenaments, els resultats milloren.  Ah... I la llebre dels 20 minuts va entrar a la meta exactament en 20 minuts. No podia ser d'una altra manera ! ;-)
Presentació de la MCD  (Foto: Running Solutions)

Avui dimarts he tingut l'honor de presentar a Tarragona la MCD, la Marató de la Costa Daurada 2017, que es disputarà, com deia, el 17 de gener del 2016. S'hi farà també un 10K i un 30K, com li agrada anomenar el 10 mil i els 30 quilòmetres al Juanan Fernández, de Running Solutions, l'organitzador i dinamitzador de les comarques tarragonines de les curses de fons i triatlons. També han estat a la presentació en Ramon Cuadrat, el gerent del patronat d'Esports de Tarragona, i la Gemma Solé, com a representant territorial de l'Esport a Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Enguany la gran atracció de la MCD serà el gran Martín FizNo necessita gaires presentacions. Com a èxit més recent, acaba de guanyar, el passat 1 de novembre, la marató de Nova York a la categoria de 50 a 55 anys --en té 52--, amb un temps de 2h 34m 33s superant també tots els veterans de 45 a 49 anys !! Impressionant. A Tarragona correrà els 30 quilòmetres. La MCD, que està agermanada amb els Jocs del Mediterrani que es faran a Tarragona al 2017, és una cursa molt recomenable. De veritat.
Amb el gran Martin Fiz (Foto: M. Majoral)

Ganes que arribin els JJMM17 (Foto:JJMM17)

dilluns, 7 de desembre de 2015

6è any consecutiu a Mataró

És, sens dubte, una de les mitges maratons més clàssiques de Catalunya. Ha arribat enguany a l'edició número 18. L'he corregut 8 cops. La primera al 2003, amb el millor registre (1h 28m 26s... que lluny queda...!) Després l'he feta al 2008-10-11-12-13-14 i 2015. Ahir vaig fer el pitjor registre de sempre: 1h 39m 48s. Però vaig quedar satisfet, m'explico. Per començar, el circuit ha canviat una mica. En concret, en els primers 5 quilòmetres. Ara sortim del Parc Central i anem direcció a Argentona. La carretera és ondulada, puja i baixa, i per tant el desgast que fas allà és important. No el notes gaire, potser, perquè és al començament, però després, quan necessites forces per anar a ritme al pla, segurament no les trobes perquè les has gastades al començament. No tenia un objectiu de marca fixat. Vaig pensar aviam què sortiria després del pla d'entrenament que estic seguint des de finals d'octubre per a la Marató de la Costa Daurada del 17 de gener. La marca final no va ser cap meravella, com deia, però vaig aconseguir dues coses importants per a mí. D'una banda que el grup de la llebre de 1h 40m no m'atrapés. De fet els vaig tenir bona part de la cursa trepitjant-me els talons. I l'altra cosa que em satisfà és que vaig ser capaç de mantenir un ritme molt constant del Km 13 al 19 (4,41-43-43-43-45-44-43). Llàstima no tenir més forces perquè aquest ritmet hagués estat de 4,39...  Els dos últims quilòmetres, com sempre, durs. La rampa del Km 20 et deixa mig clavat. El vaig fer en 5,21. Després, el 21,097, el vaig fer en 5,12, sensiblement més ràpid ja que una part d'aquest últim quilòmetre és pla amb tendència a baixar.
Hi havia sortides cada 3 minuts. Per això el crono marca 1h 43m
Pel què fa a l'organització, em va semblar molt bona en línies generals, amb una excepció. El lliurament de pitralls, si bé era diligent, va fer-nos patir a molts. Diria que no hi havia suficient gent per a repartir-los per una cursa amb 3.000 corredors. Una cúa molt llarga, que de fet no era tal, ja que un camió impedia que la cúa es pogués fer normalment. Quan falta menys de 45 minuts per a l'inici de la cursa i veus que la cúa dels pitralls no acaba d'avançar i tens molta gent davant, et poses nerviós... En fi, crec que és un detall fàcilment solucionable.
Diumenge que vé faré el 5.000 de la Sansi de Viladecans. He preferit no fer la Mitja de Vilanova. Aquesta setmana faré una tiradeta de 1h 50m, a més d'una sessió amb 4x2.000 i una altra amb 8 pujades d'1 minut, en dos blocs de 4. Més qualitat i menys quilòmetres. Veurem...