diumenge, 30 de març de 2014

Feia temps que no em mullava

Entrant  a meta (Foto: Àngel Badalló)
El dia no acompanyava gaire
En el sentit literal. Feia temps que no feia una cursa plovent. Però no ha fet gens de fred i el vent gairebé no s'ha notat, encara que a la Mitja de Calella, que és la que he corregut avui, és bastant habitual. Ahir deia que calia ser agosarat i em vaig posar com a objectiu fer 1h 35m. Efectivament, era agosarat. Massa agosarat. Però encara que m'he quedat lluny d'aquest registre al fer 1h 39m 38s, he quedat relativament satisfet. En els primers quilòmetres ja he vist que l'objectiu era una quimera perquè implicava anar a 4,30/km i amb prou feines aconseguia anar a 4,38-39. A més pensava que en els últims quilòmetres aniria encara més lent. Doncs precisament això és el que, finalment, m'ha fet acabar, com deia, relativament satisfet. A partir del Km 13, que és quan es torna cap a Calella, és quan millor m'he trobat. Per a la meva sorpresa, he vist que estava anant amb certa facilitat per sota de 4,30 !! No ha estat molta estona, però suficient per a què m'adonés que la cosa anava prou bé. Fins i tot hi ha hagut un moment que he vist que estava anant a 4,18. He fet càlculs i he comprovat que baixaria de 1h 40m sense problemes, si bé al final m'ha anat justet...
A poc d'haver entrat a meta (Foto: Àngel Badalló)
Avui era la cinquena vegada que corria aquesta mitja i avui ha estat el pitjor resultat. L'he feta en 1,32-1,37-1,33 i 1,36 l'any passat. Totes elles fetes en calor. Això d'haver fet uns quants quilòmetres a bon ritme a la tornada em fa pensar que els canvis de ritme que he fet aquesta setmana han tingut el seu fruït. Massa ràpid, però, crec, perquè es notin els resultats. Però em motiva. En qualsevol cas sí que sembla obvi que les 3 maratons que ja porto fetes al 2014 m'han deixat molt lent. Les meves marques d'aquest any en les altres curses que porto fetes són molt discretes. Aquesta setmana faré algunes sèries més. I que l'isquio em respecti. Per cert, m'he posat per segon cop un gel muscular anomenat W2W (Weapon to Win) del qual em van regalar unes mostres, que em permeten escalfar l'isquio de manera instantània. M'està anant molt bé, crec. I no voldria descuidar-me de felicitar els organitzadors. Quan plou en una cursa, abans, durant i després, tot es fa més complicat. Parlo per experiència pròpia. Avui m'ha semblat que l'organització ha estat impecable, com sempre. Com si no hagués caigut ni una gota !

dissabte, 29 de març de 2014

Una altra cursa nova: els 10 Km de Vilanova del Vallès

La medalla que m'han donat (Foto: jo)
Avui hem estrenat, els que hi hem pres part, una cursa nova: els 10 Km de Vilanova del Vallés. Bona cursa, bon ambient, amb un recorregut mixt terra asfalt, predominant, això sí, l'asfalt en una proporció, diria, de 80-20. Cursa entretinguda a la que li auguro un bon futur en breu. Érem pocs, --crec que no arribàvem als 300 corredors-- i amb l'opció de fer 5Km, ja que es tractava de fer dues voltes a un circuit d'aquesta distància. He sortit una mica endarrerit però al ser pocs corredors, de seguida m'he col·locat on em tocava per la meva velocitat. Feia força vent, però durant al cursa no m'ho ha semblat tant. Fred, gens. He pogut deixar enrera una noia amb la  que he lluitat la primera volta. A l'alçada del km 4 l'he pogut superar. Aquestes curses petites, amb pocs corredors, són molt agraïdes. Res a veure amb les que són tant massificades, com Bombers, per exemple. Avui m'han dit que han venut 27.000 dorsals !! Mare meva !!
Amb l'A. Ballbé i la Y. Puentes (Foto: C. Ferreiro)
He acabat amb un temps de 45m 45s. Amb bones sensacions. He acabat segon de la categoria Veterans B i 54 absolut. El nivell no era massa alt... Amb l'Andreu Ballbé i la Yolanda Puentes hem passat un bon matí perquè tots tres hem quedat segons de la nostra categoria. Una part del recorregut és d'aquells on anys enrera hauria corregut força: una llarga recta de gairebé 2Km amb una mica de baixada. Avui no he estat capaç de posar-me per sota de 4,20... És el què hi ha. Aquesta setmana he tornat a incorporar una mica de qualitat als meus entrenaments. Res de l'altra món. Uns canvis de ritme, sèries curtes i llargues, un cop a la setmana. Aviam si l'isquio no es queixa i milloro una mica la meva velocitat.
  Demà diumenge toca, en el camí cap a la Marató d'Empúries del 4 de maig, la Mitja de Calella. Objectiu, 1h 36m. Agosaradet, però cal ser-ho una mica, oi ?

diumenge, 23 de març de 2014

Figueres té un encant especial


"Xocant" amb la Mònica !
Avui he corregut10 Km de Sant Josep a Figueres. Era la 5a edició. Es fa al dia següent de la Fira del Brunyol, una mena de bunyol boníssim que a la capital de l'Alt Empordà fan de meravella. Es pren acompanyat de Garnatxa, una mena de moscatell deliciós.

Com si fos el primer, oi ? (Foto: YB)
video
Convidat per l'associació que organitza la fira i la cursa, de la mà d'en Jaume Baraut, vam pujar a Figueres dissabte a la tarda. Vam estar a la fira i després vam sopar. A dormir d'hora per estar el millor possible. I al ser setmana post marató convé descansar al màxim. Després d'haver tingut fins dimecres el bessó dret carregadet --seqüela habitual per a mi després d'una marató-- avui m'he trobat força bé. No sóc cap desfici de velocitat i menys aquesta temporada, amb tantes maratons, però m'he defensat. He acabat el 80 de 333 corredors i diria que el 8è de la meva categoria, que era Veterans B i no Veterans A, on m'han posat. Cap problema. Es tractava de fer dues voltes a un circuit de 5 Km. Sortida a la Rambla de Figueres i arribada a la Plaça Triangular, que està a uns 250-300m de la Rambla. A la sortida, immediatament et trobes la pujada del museu Dalí, però no és l'única. La part més dura del recorregut és el pas per la carretera general. He comptat tres pujades que deu n'hi do, però amb les seves corresponents baixades. He sortit prou ràpid i m'he enganxat a una noia que duia un bon ritme. Però era un pèl ràpid per a mi. Me n'he adonat quan no l'he poguda seguir, especialment a les baixades. Al final he acabat amb uns discrets 45m 15s, a 4,31 el Km. On més noto que estic lent, (o potser hauria de dir "sóc lent", és en les baixades, Anys enrere podia posar-me per sota de 4 en aquests trams i ara se'm fa difícil posar-me a 4,15-4,20. Llei de vida. De tota manera crec que és una cursa en la que es pot córrer força si un hi arriba amb bona forma... i no pas amb tres maratons a les cames en els últims 3 mesos. Està clar que no es pot tenir tot. Si apostes per la quantitat, com jo, la qualitat --velocitat, en aquest cas-- queda en segon terme.
Amb l'alcaldessa, Marta Felip i el regidor d'Esports, Quim Ferrer, i en Pere, els nostre "cicerone" (Foto: YB)
  La cursa m'ha agradat molt. Espero tornar-hi. A més el tracte que ens han dispensat els organitzadors ha estat senzillament exquisit. Molt agraït

diumenge, 16 de març de 2014

Marató de Barcelona: canvi de repte...

Quan no aconsegueixo l'objectiu prefixat quedo decebut. No només en el córrer, evidentment. Però anem a pams. Avui he fet per 14a vegada la Marató de Barcelona. L'objectiu era intentar no quedar gaire lluny de les 3h i 30m (ritme 5m/km) i, si anaven mal dades, almenys anar una miqueta més ràpid que a la Marató de les Vies Verdes, ara fa un mes. Vaig acabar aleshores en 3h 37m. D'aquesta manera es tractava d'assegurar que el repte de fer 5 maratons en 5 mesos totes per sota de 3h 40m seguís d'empeus.
Al Km 1. (Foto. C. Fábregas)
Al Km 17,14 (Foto: Cristina Fábregas)
Tal com haviem quedat, he sortit amb l'Arcadi a ritme controlat. De seguida hem vist que se'ns acumulaven uns segons per sobre dels 5m/Km, però és que cal tenir en compte que els primers quilòmetres de la cursa tendeixen a pujar fins a la Diagonal, el punt més alt del recorregut, cap el Km 7,5. Poc a poc hem anat retallant segons tot preveient que al Passeig de Gràcia --pujada llarga i continuada als Km 14 i 15-- també perdríem segons. A l'arribar al Km 13, no he pogut més i he hagut de parar a fer un riu, al bell mig de la Gran Via... !! Hauré perdut uns 20-25s. Lògicament he perdut l'Arcadi. He decidit augmentar una mica el ritme i m'he posat a 4,51. Això m'ha permès arribar al Km 17'14, on estaven la Cristina, el seus pares i la Fiona, amb escassament uns 20-25 segons de decalatge sobre el ritme de 3h 30m. I també hi era l'Arcadi. Hem tornat a anar plegats en un altra part complicadeta: l'avinguda de la Meridiana, que és on hi ha la mitja marató. Just després de passar la mitja, l'Arcadi ha augmentat el ritme. Jo ja començava a tenir poques reserves. Fent càlculs ràpids he vist que l'objectiu de 3h 30m m'era gairebé impossible. Encara feia quilòmetres a 5 o fins i tot alguns segons per sota, però era ben conscient que en la part final, i el temut Paral.lel, perdria gas. He decidit que a cada avituallament beuria isotònica i agafaria taronges, a més d'aigua. Jo la calor l'aguanto bé, crec. No he tingut en cap moment la sensació de calor agobiant, ni molt menys. Cap al Km 30 ja he vist que els meus passos per cada Km s'enfilaven a 5m 10s. Novament càlculs. Justet, justet podria fer 3,37-3,38 si era capaç de mantenir el ritme. Sabia, però que seria molt difícil. I els segons d'aturades als avituallaments els necessitava. El tros de la pujada de l'Arc de Triomf fins la Plaça Catalunya, costa. També puja. Parlem dels km 36-37. La cosa està fumudeta. He estat conscient que hauria d'esforçar-me a tope per mirar de baixar de les 3h 40m. Si aconseguia mantenir-me per sota de 5,30/Km, igual ho podia aconseguir. Ja no em quedava esma per fer més càlculs. Només sabia que havia de prémer al màxim. Al passar pel Km 40 ja només volia acabar !! Al final he entrat en 3h 40m i 16s. Lògicament, decepció. El repte, a prendre vent....! Però els maratonians som positius, crec. Vaja, almenys jo. Ara em queden dues maratons per acabar el repte, Empúries, 4 de maig i Tortosa, 18 de maig. El repte serà fer-les per sota de 3h 41m i llestos, he, he...! Empúries serà la meva marató número 40.
A la recta d'arribada (Foto: Cristina Fábregas)

Avui el dia ha estat excepcional. Una gran matinal i un gran honor prendre part en la quarta marató d'Europa. A la meva ciutat. Un gran orgull. Felicitats a tothom que l'ha fet i als que la fan possible any rera any. 19.000 corredors és una passada. Un dia arribarem als 25.000 o més. N'estic segur.



diumenge, 9 de març de 2014

Una setmana per la marató de Barcelona !!

La Maria José era l'estrella !
Ja està a tocar ! La Marató de Barcelona 2014 ja la tenim aquí. Diumenge que ve faré si Deu vol, la marató de Barcelona per 14a vegada. Vaig amb l'any. Seguint el meu costum --i de molts corredors-- d'intentar fer almenys una cursa cada cap de setmana, avui no podia ser l'excepció. Segurament més que moltes altres vegades. La Maria José Moscoso, atleta veterana, trasplantada del fetge ara fa 5 mesos, em va demanar que corrés avui la Transplant Run. Cursa de 5 quilòmetres pel Fòrum. Era ideal. No només per no fer una cursa molt llarga a una setmana de la marató, sinó perquè tot el què es recaptava anava destinat a la investigació en trasplantaments. La Maria José ha estat l'atleta escollida per ser la imatge de la cursa. Està clar que no li podia --ni volia-- fallar-li. Ella també ha corregut. "Saldré a 5", m'ha dit. Ha acabat per sota dels 23m. (22,55) I només fa dos mesos que ha tornat a entrenar. Un exemple de superació.
Mai no havia estat al Fòrum
Corrent (Foto Wai-Shan)
    El dia ha estat magnífic. Amb un sol que donava l'escalfor justa que s'agraeix en aquesta època de l'any. No oblidem que encara som a l'hivern. He sortit amb l'Arcadi, però cap el km 1 i escaig ja se m'ha començat a escapar sense que pogués fer res per a evitar-ho.  Potser estic lent pel fet d'haver fet ja dues maratons al 2014, al gener i al febrer. Però jo crec que compta encara més que l'Arcadi incorpora sèries a les seves rutines d'entrenament i jo ja fa més d'un any que no en faig. Em fa por que l'isquio es queixi i no em permeti córrer. Però estic pensant en fer-ne jo també. Els meus registres han baixat en totes les distàncies, en relació a les marques que feia fa un any. I no d'uns segons, sinó de minuts. Sobretot en les mitges.
  Tornant a la cursa d'avui, el cas és que l'Arcadi m'han anat deixant progressivament. Diria que arriba en una gran forma per a la marató. Sortirem a ritme de 5 per buscar el sub 3,30h. Ell segur que ho aconseguirà. Jo crec que ho tinc molt més magre. Amb acabar sub 3h 35m ja estaria més que content.
Molts corredors; bona causa
   He acabat la Transplant Run en 20m i 8s del crono que m'ha deixat el meu cunyat, ja que el meu Fore va morir-se divendres. Es veu que ja era vellet. Tenia 6 anys i mig... Però si encara era un nen...! ;-)
Està fortíssim !!
   A la meta m'estava esperant l'Arcadi. M'ha tret 30 segons. Un món. Hem comprovat que la cursa no feia 5 Km, sinó 4,7 Km. Què hi farem ! Es veu que hi havia uns 3.500 inscrits, però a la meta,  segons la classificació, han arribat 1.869. Una diferència molt gran....





 
   
 

diumenge, 2 de març de 2014

Tirada llarga en doblet

Donant sang
Corrent i petant la xerrada amb l'Arcadi
Com que fa 15 dies que vaig córrer la Marató de les Vies Verdes i d'aquí a 15 dies faré la Marató de Barcelona, aquest cap de setmana, el del mig, podríem dir, vaig pensar que seria l'ideal per a fer una tirada llarga. Em va semblar que no calia fer 30-32 Km i que l'ideal seria fer la tirada "partida". Dit i fet. Dissabte es feia la 26a edició de la Cursa Científica a l'Hospital de Sant Pau. 2 hores donant voltes al circuit de 800 metres pels jardins de l'hospital. En total em, van sortir 22 Km en 2h 1m i 41s, ja que et deixen acabar l'última volta quan se'n compleixen dues de l'inici de la cursa. A més vam ajudar a fer un estudi per conèixer més sobre el paper de les endorfines en els corredors de fons. Per a fer-lo ens van extreure sang abans i després de la cursa. Hi vaig anar amb l'Arcadi i el meu germà Manuel. Vam córrer molt suau. A mí m'interessava que fos així perquè al dia següent, diumenge, em tocava la segona part de la tirada llarga prèvia a la marató de Barcelona, com deia. La segona part l'he feta a la Mitja de Cambrils. Després de compartir xerrada-taula roda i després sopar amb il.lustres cracks com Jaume Leiva, campió d'Espanya de mitja marató, Maria Vasco, l'única atleta catalana medallista olímpica (bronze als 20 Km marxa a Sydney 2.000) o Miquel Blanchart, fenomenal triatleta de llarga distància, a més de Juanan Fernández i el seu equip organitzatiu, he sortit disposat a fer tot el que pogués. Cambrils té una gran mitja. Rapidíssima. Al 2012 vaig córrer-la en 1h 29m i l'any passat en 1h 30m. Ja sabia que avui estaria lluny d'aquests registres, però malgrat tot, he volgut provar a veure quina capacitat de resistència tenia. Ha estat poca, tot sigui dit. Al Km 3 ja he vist com, irremissiblement, se m'escapava el grup que buscava els 90m. El 15 de desembre vaig fer a Salou la millor marca de mitja de la temporada (1h 35m  9s) L'objectiu avui era intentar baixar de 1h 35m. Sabia que no seria fàcil. Més aviat difícil. Tant difícil que m'he quedat força lluny: 1h 36m 19s. En el que va d'any porto 2 maratons, l'any passat en portava 1, i fa dos anys no n'havia fet cap, quan vaig córrer a Cambrils. Evidentment, s'ha de notar. Cal afegir també els 22 Km d'ahir a l'Hospital de Sant Pau i el vent que a estones ha fet avui. Per tot plegat, considero que la marca  és acceptable. Si m'animo a tornar a fer sèries en els entrenaments, segur que milloraré registres. Però em fa por fer-ne perquè l'isquio de la cama dreta continua molestant-me. I ja fa més d'un any que les molèsties es mantenen. Vaig deixar de fer sèries perquè l'isquio es queixava tant que no em deixava ni trotar...
Corrent a Cambrils
Xerrada amb cracks
 La setmana que vé correré la Trasplant Run, la cursa de 5 Km per la Zona del Fórum, que busca concienciar-nos a tots per ajudar a la investigació sobre transplantaments. La Maria José Moscoso, gran atleta recentment transplantada de fetge, és la imatge enguany de la cursa. Si podeu, apunteu-vos-hi. La causa s'ho val !