diumenge, 23 de febrer de 2014

Ni 15 ni 30. 21 Km

Una setmana després de la Marató de les Vies Verdes, de la qual em vaig recuperar molt ràpidament, he fet avui la Maratest, una magnífica cursa que, tot i que tan sols era la tercera vegada que es feia, té un gran éxit ja des de la primera edició. I no és estrany per dues raons, bàsicament, segons la meva modesta opinió. D'una banda perquè la distància de 30 Km no és habitual en curses a casa nostra i com diu el seu nom, és un autèntic test per saber com es troba un corredor a tres setmanes de la marató de Barcelona. D'altra banda, com que està organitzada per Gaudium Sports, amb el suport de Corredors.cat , es fa pensant especialment en el corredor popular. Èxit garantit.
Amb l'Arcadi (Foto:W.S Serradell
He estrenat camals i  maniguets de Bussetus
  L'any passat vaig fer els 30 Km, però enguany, amb una marató feta tot just 7 dies abans, em semblava excessiu fer-ne 30, pensant precisament en la Marató de BCN. Total, que vaig optar per apuntar-me als 15 Km, és a dir, una volta al circuit. Després, al comprovar que em recuperava molt bé i ràpidament de la MVV, vaig decidir fer un intermig: 21 Km.  El què he fet és, un cop completada la primera volta, seguir fins el Km 18 i allà girar cua i tornar a la meta per completar el 21 Km. Hem sortit amb l'Arcadi Alibés al costat de la llebre que marcava el ritme de 4,59/Km per acabar en 1h 15m el pas dels 15 Km (ritme de 3h 30m en marató) Els primers 4 km han estat una mica caòtics perquè al ser tants participants --3.000 acabats-- per alguns carrers no massa amples, de tant en tant la llebre se'ns escapava. A més anava un pèl rapid. A partir del Km 5 --que hem passat en 24m 30s-- ja ens hem posat a ritme de creuer (5m/Km). Cap el Km 8,5, l'Arcadi s'ha avançat uns metres a la llebre i he decidit anar-me'n amb ell. Ens hem posat més o menys a 4,50-4,55. Hem anat molt còmodes. Jo em trobava bé, tot confirmant que estava ben recuperat de l'esforç de la setmana passada. He completat els 15 Km en 1h 13m 21s a un ritme mitjà de 4,53. No calia prémer més l'accelerador. Els últims 6 Km, al fer-los sol, he perdut pistonada. M'han sortit en 30m i 13s (5,02m/Km) He acabat força bé. M'he notat, això sí, una mica carregadet el bessó de la cama dreta. Lògic, he pensat, després de la marató i avui els 21 Km. Però content.
La setmana vinent faré la meva particular tirada llarga per a la Marató de BCN. Serà partida, però Dissabte faré la tradicional Cursa Científica de l'Hospital de Sant Pau Són 2 hores voltant per l'interior dels jardins de l'hospital, en les que acostumo a fer uns 22-23 Km. Ritme molt suau perquè a més, hi ha pendents en el circuit que és d'uns 750 metres. Em trauran sang abans i després de la cursa per a fer estudis. I al dia següent faré la Mitja de Cambrils en la que la intenció és apretar per acostar-me al màxim a 1h 30m. L'any passat vaig fer 1h 30m 49s. El cert però, és que enguany amb baixar d'1h 35m ja em donaria per més que satisfet. Veurem.

dimarts, 18 de febrer de 2014

La Marató de les Vies Verdes: maca, però dura

Paratges preciosos (Foto: Anton M. Puigmal)
Qui digui que la Marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) és senzilla perquè "baixa cap al mar", que vingui a fer-la i després ho expliqui. Però tan se val, perquè el recorregut és preciós. Fa 2 anys vaig passar per aquest recorregut tot fent la Trailwalker Oxfam (Olot-Sant Feliu de Guíxols), però el tram de la MVV el vaig fer de nit. Tenia ganes de veure per on havia passat. I no em va decebre gens. Al contrari. Era ben conscient, però que, els últims 15-17 quilòmetres hi hauria pujades, però no em pensava que tantes. De fet, ja es veuen quan passes per l'autovia, en cotxe. Bona organització de Diversport amb l'autocar que ens portava de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona per poder prendre la sortida. El mateix autocar es convertia en vestuari, guardarroba. Perfecte ! I sense aglomeracions. Podies deixar la bossa al vehicle, escalfar una miqueta, tornar, i quan ja faltava poc per a començar, deixar definitivament la bossa a la bodega de l'autocar, que marxaria cap a Sant Feliu. Molt ben organitzat !
A poc de meta (Foto: X. Carracedo)
  La sortida, puntual, a les 9, al costat del riu Onyar, a tocar de la Devesa. Cap el Km 2 ja vam entrar a la Via Verda. Els Km marcats a l'inrevés. Curiós. Amb rètols que deien "falten 38 Km"; "falten 37 Km"., etcètera. Per saber quants km portaves calia fer restes mentals. Està bé exercitar l'intel·lecte en cursa... ;-)
Entrada  a meta (Foto: Anton M. Puigmal) 
   Cap el Km 3 em vaig trobar en Josep Maria Puig, company d'esports a TV3 --gironí ell-- que havia sortit a entrenar i que m'estava esperant, ja que havia vist que correria a través de Twitter. Em va acompanyar fins a Quart, cap el Km 6. A partir d'aleshores vaig agafar un ritme constant de cursa. Em movia entre 4,55 i 5,05. La meva idea era anar a ritme de 5, per no allunyar-me de les 3h 30m. Vaig veure que acumulava un decalatge negatiu d'1 minutet aproximadament, al passar la mitja en gairebé 1h 46m, quan l'idoni era 1m 45s. No em preocupava gens. Pensava que si em veia amb cor, ja miraria en la segona mitja de recuperar aquests segons. Però, com deia al començament, la cursa es fa dura, no només per la distància, sinó perquè els pendents que hi ha a la segona mitja acaben passant factura i alentint qualsevol. El tram de Santa Cristina d'Aro fins a Sant Feliu, uns 7 quilòmetres, és força dur. El pendent és lleu, però constant i inevitablement perds velocitat, que s'acaba definitivament a les rampes d'entrada a Sant Feliu. Total, que em vaig plantar a la meta en 3h 37m 39s, lluny de les 3h 30m, doncs. Però cap problema. Segona marató en 30 dies --la segona de les 5 que vull fer en 5 mesos-- per sota de les 3h 40. L'objectiu és fer les 5 per sota d'aquest registre. És un petit repte. Ara toca la Marató de Barcelona, la de casa, la que he fet més cops --13-- on espero millorar una miqueta la marca de la MVV. Falta un mes. Espero estar ben recuperat. Serà la meva 39a marató, si tot va bé.
A punt de sortir (Foto: X. Carracedo)
Amb la mítica Quima Casas i Xavi Carracedo





Ah...! i l'any vinent vull repetir la MVV. Insisteixo que em va agradar. El recorregut és magnífic.

dilluns, 10 de febrer de 2014

Una llebre descarriada

Això és una paella !!
Ahir vaig córrer els 10 Km de Santa Coloma de Gramenet i com que en una setmana tinc la marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) volia fer una cursa sense cremar-me gaire. Per això vaig optar per córrer amb la meva companya de feina Imma Casares, que buscava millorar la seva MMP en la distància. Té 47m 22s. La idea era baixar dels 47m, per tant el ritme que havíem de buscar era de 4m 42s/Km. Vam acordar que per a fer més fàcil els càlculs intentaríem anar a 4,40.
Perseguint la Imma al començament
Sincronització !
Treballant de llebre
 A l'hora de la sortida, però, no ens vam trobar i va començar  la cursa sense saber jo si ella estava per davant meu o pel darrera. Vaig parar-me un parell de cops en el primer quilòmetre per poder veure millor si la veia però va ser endebades. Sortosament la cursa fa una volta en els primers 2 Km que ens fa passar novament per l'arc de sortida i va ser quan em van poder avisar que la Imma anava per davant meu. És per això que he titulat aquest post "Una llebre descarriada" perquè algú em va cridar, amb raó. "Vaja llebre que estàs fet...!!" Vaig accelerar el ritme --i jo que no volia forçar...!-- per mirar d'atrapar-la. Al Km 3,5 la vaig poder agafar. Aleshores sí, em vaig posar a treballar de llebre, com havíem quedat. Posant-me davant d'ella, marcant-li el ritme, animant-la, dient-li que no parlés, en fi, tot allò que crec que ha de fer una bona llebre. El recorregut, malgrat imaginar-se un que ha de ser molt pla, la veritat és que és sinuós i té força pujades i baixades. No molt pronunciades, però sí que dificulten la possibilitat de fer marca. Hi ha una bona estona que es remunta el riu Besòs. L'Imma va respondre molt bé, en qualsevol cas. Va saber patir i lluitar tot el què va poder. Al final, però, es va quedar a uns escassos 22s de la seva marca. Una llàstima, però, que va queda una mica compensada perquè va obtenir el tercer lloc de la classificació general. Un podi ben lluitat. Durant una bona estona de la cursa teniem una noia al davant i recordo que per motivar la Imma li vaig dir: "Aviam si l'atrapem, que allà hi ha el podi". I va resultar que era veritat...! També va fer la cursa l'Arcadi Alibés, ell en la versió de Mitja Marató, que es disputava conjuntament.
Va fer fresqueta, però es va córrer molt bé. Felicitats als amics de l'UCA perquè aquesta cursa anirà cap amunt. I quan tinguin la pista d'atletisme allà mateix --ara s'està construïnt-- serà fantàstica !
  Encabat de córrer, l'Amado Hernández ens va convidar a l'Arcadi, a la Wai-Shan Serradell, la voluntària ditxaratxera, i a mi a una paella al seu hort. Va ser un aperitiu espectacular. Aperitiu perquè a la 1 ja ens l'estàvem cruspint...!!
  Diumenge que vé, segona marató de les 5 que vull fer en 5 mesos. La de les Vies Verdes. Aviam com em trobo.

diumenge, 2 de febrer de 2014

Un bon test avui a la Mitja de Granollers

Amb l'Arcadi, poc després d'acabar la cursa. Ha fet un dia radiant !
Falten dues setmanes per a la Marató de les Vies Verdes i avui era el dia triat per a fer una última sessió de quilòmetres de qualitat. Què millor que fer-ho a l'emblemàtica mitja marató de Granollers, La Mitja. La meva idea era fer una cursa tranquil·la per a no cremar-me, pensant en la MVV que m'ha de portar de Girona a Sant Feliu de Guíxols el 16 de febrer. És per aquest motiu que he pensat que estaria molt bé aprofitar-me de la gran experiència del meu company a TV3 i amic, l'Arcadi Alibés, per fer una cursa sense sorpreses, diguem-ne. Ell tenia la idea fer 1,42-1,41 i a mi ja m'estava bé. El cas és que hem sortit puntualment i hem anant pujant fins a La Garriga a un ritme molt tranquil, una mica per sobre dels 5m/Km. Un cop hem girat cua a La Garriga per tornar cap a Granollers, l'Arcadi ha començat a accelerar. L'objectiu era acabar en 1h 41m. Hem passat el 12 en 4,33; el 13 en 4,24; el 14 en 4,35 i el 15 en 4,25. No paràvem d'avançar corredors. Però la cosa no ha acabat aquí. L'Arcadi encara ha apretat més. Després del pendent del 16 que ens ha alentit fins a 4,48, hem passat el 17 en 3,59...!! Però és que ell anava més ràpid perquè jo veia que se m'escapava uns metres, entre 3 i 5 segons. Entre el 18 i el 20 he posat tota la carn a la graella per a què no se m'escapés definitivament. Els he marcat a 4,16; 4,14 i 4,10. La progressió era espectacular ! Em començava a notar els dos isquios carregadets, però, tot i així, poc després del 20, l'he pogut atrapar. Aleshores he decidit provar sort i he intentat deixar-lo endarrera. Impossible: m'ha avançat amb una gran facilitat i al final m'ha tret 6 segons a la línia de meta. Quan m'ha passat ja no he lluitat perquè veia que baixaria igualment de 1h 40m. i no volia matxacar-me més. Al final he marcat 1h 39m 33s. Un temps pitjor que l'any passat, d'un minutet, més o menys, però les sensacions han estat ben diferents. Aleshores va ser un fiasco. Avui ha estat un gran entrenament, sens dubte. Hem passat 1.000 corredors des dels Km 5. 550 els hem superat des del Km 15 fins el final. L'Arcadi ha fet la seva millor marca en mitja d'aquesta temporada, 1h 39m 27s. Ha estat la mitja marató número 104 del meu historial atlètic.
  La setmana entrant possiblement correré el 10.000 de Santa Coloma de Gramanet i després vindrà l'última setmana de relax gairebé total abans de la Marató.