dimarts, 30 de novembre de 2010

"Mouneta"


5-0


"No hase falta desir nada más"

dilluns, 29 de novembre de 2010

Donostiako Maratoia: repte aconseguit !!!!!!!!



Doncs ho he fet ! Diumenge 28 de novembre vaig completar el meu modest repte de còrrer 3 maratons en 5 setmanes. Mediterrani, el 24 d'octubre; Salou-Costa Daurada, el 14 de novembre i Sant Sebastià, ahir. Els temps han estat els previstos. 3,36 la primera, 3,42 la segona i 3,43 la tercera. Sempre per sota de 3,45, que era l'objectiu inicial. Ahir a Donosti em va costar i no ho hauria aconseguit si no fos perquè el meu germà Manel em va fer de llebre tota la cursa, del primer metre a l'últim. En un parell de moments vaig tenir problemes per seguir-lo i sempre em va esperar, malgrat que jo li deia que marxés, ja


que podria haver baixat almenys de 3,40. Però no va voler. I jo, com que sóc competidor nat, vaig voler fer-li un esprint sorpresiu a falta de 200m per la meta per entrar abans que ell. (què kabrooooooooooooooooooon!) No vaig poder sorprendre'l perquè està més fort que jo, com va demostrar al llarg de tota la cursa.
Les fotos són a l'estadi d'Anoeta, on hi havia la sortida i la meta, abans de començar, amb el meu germà. I un cop acabada mostrant el pitrall i el recordatori de "finisher", que, per cert, era d'allò més "cutre": de plàstic !! Els maratonians volem medalla !! He acabat l'any maratonià amb 5 maratons, el meu rècord absolut. Fins ara en feia 4 cada any.


Ara tinc 29 maratons completades. Si Déu vol, la número 30 serà ja la de Barcelona. Allà l'objectiu serà 3h 15m. Tinc 3 mesos per a preparar-la a consciència. En l'última edició vaig fer 3h 17m, per tant entenc que està al meu abast.


dilluns, 22 de novembre de 2010

No m'agrada gens com corro...

Tenir bons companys de feina és fantàstic...!!! Així va recullir, el Jordi Fandiño l'autor del reportatge de la Jean Bouin al 33, la meva entrada a la meta, ahir. Tinc un "estil" deplorable. De fet, ja ho sabia....

video

diumenge, 21 de novembre de 2010

Una Bouin interessant


La Jean Bouin d'avui m'ha servit per comprovar que potser no és del tot cert que si un fa maratons està més lent. Com que tenia un pitrall baix, he sortit molt endavant... i molt ràpid, per sota de 4m/Km. Com que a l'alçada del Km 3 he vist que encara aguantava, per uns segons, a aquest ritme, he decidit provar a veure si aconseguita baixar dels 20m en el pas pel 5.000. M'ha faltat molt poc --he fet 20,02-- però he millorat d'un segon la meva millor marca de la temporada en 5 Km. Un cop passat el Km 5, ja era conscient que no era bó que intentés mantenir aquest ritme estratosfèric per a mí, ja que que no cal oblidar que vinc de marató diumenge passat i vaig a marató diumenge que vé. No calia, doncs, fer un sobreesforç, que, a més a més, amb prou feines em serviria per baixar de 42m, a tot estirar. I és que la segona part de la Jean Bouin té pujada al Paral.lel i al carrer Lleida. Aquests pensaments m'han fet deixar de prèmer l'accelerador. El segon 5.000 l'he fet en 22m i 17s, sensiblement més lent que el primer. En total, doncs, 42m 19s. Però he baixat sobradament dels 43m, barrera que ja em conformava en superar, avui. De fet estic per a fer aquests temps en un 10.000, i no més.
La foto és amb el Joan, un seguidor del bloc. Un atleta de 37-38m, segons m'ha dit. Espero que ho hagi aconseguit!

diumenge, 14 de novembre de 2010

2 de 3 !!!


Avui he completat la meva 28a marató. Ha estat la de la Costa Daurada (Port Aventura-Salou-Cambrils). Era la primera edició. Es nota que els organitzadors són gent que coneix i estima el còrrer. Espectaculars els avituallaments, cada 4 km. Recorregut avorridot, però molt planer. En cas de preparar-la específicament, crec que es pot còrrer bastant. No era el meu cas, avui. Després del 3h 36m de Mediterrani, amb baixar avui de 3h 40m em donava per més que satisfet. Però pocs minuts abans de la sortida he vist que hi havia llebres de 3h 45m. Com ja comencem a tenir una mica d'experiència, he optat per afegir-me a aquest grup, amb la idea de fer 25-30Km a aquest ritme i si després tenia forces, deixar-los. El pla ha sortit força bé, si bé els he deixat endarrera una mica abans, sobre el Km 23,5-24 quan hi havia una miqueta de baixadeta. En un tres i no res he vist que m'allunyava del grup gairebé sense adonar-me'n. Hem quedat 3 o 4 corredors anant a 5 i poc. Estava còmode i he decidit seguir així. A estones he corregut sol, però he recullit una bona quantitat de "cadàvers" cosa que sempre anima a seguir i passar-ne més. Al final he acabat en 3h 41m i 57s, 5 minuts i escaig més que a la del Mediterrani, ara fa 3 setmanes. Ritme de 5m 15s. Em sembla més que correcte. La foto és amb el Xevi Avellana, l'incombustible gironí, i la seva filla, poc abans de la sortida.
Ara, quan estic escrivint aquesta crònica, ja intueixo que em recuperaré amb rapidesa, vital per encarar la 3a marató del repte, la de Donosti, que és just d'aquí a dues setmanes, el 28 de novembre (votaré a les eleccions al Parlament per correu. Ja he iniciat el procés.) A Donosti miraré de baixar de 3h 45m. Ciutat de grans records maratonians per a mí. Al 2004 vaig baixar allí per última vegada a la meva vida de les 3h (2h 59m 40s), una marca que, a més, em va permetre anar l'any següent a la marató de Nova York amb mínima.
Ara es tracta de fer les tres maratons en 5 setmanes sense sortir baldat. De moment anem bé...

diumenge, 7 de novembre de 2010

Maleïda fisiologia...!


Igual que el passat 10/10/10 a Sant Andreu de la Barca, m'he hagut d'aturar a fer un riu a poc d'haver-se donat la sortida de la cursa que he fet avui, la 2a edició els 10Km de Sant Vicenç dels Horts. He perdut 45s. Increïble, especialment perquè en els últims 30 minuts abans de donar-se la sortida he miccionat fins a 3 cops !!. Imagineu la "riuada" que he fet "descarregant" durant 45 segons !!! Com podia tenir tant de líquid ? Si no havia begut res !!! M'ho hauré de fer mirar, potser. Bé. Al marge d'això la cursa està molt bé i molt ben organitzada, amb tots el Km visibles amb grans rètols. No m'ha sortit un bon registre: 44m 40s. Restant els 45s d'aturada, baixo de 44m (43,55), que serà el temps que anotaré. En qualsevol cas, lluny del sub 43 de Sants de la setmana passada. Avui era més dura, però. El meu germà Manel ha fet una cursa sensacional. Ha acabat amb un bonissims 42,59. Per tant, m'ha guanyat clarament, gairebé d'1 minut. És el primer cop que em supera en un 10.000. Ell fa 3 anys que corre curses populars i encara està en progressió. Jo crec que pot acostar-se als 40m si continua entrenant així de bé. Ara només li falta guanyar-me en mitja marató.
Diumenge que vé, cap a Salou falta gent. M'espera la Marató de la Costa Daurada, segona marató en 3 setmanes.