dilluns, 30 de novembre del 2015

Rècord de 10.000

           No. No és que hagi batut la meva marca de 10km. Ja m'agradaria. Està en 37m 45s i és de fa 13 anys. És evident que mai ni la batré ni m'hi acostaré. El motiu del títol d'aquesta entrada és que ahir vaig superar el número de curses de 10 Km en un sol any. Ahir vaig córrer a La Sagrera i va ser el meu 10.000 número 22 del 2015. El rècord el tenia en 21 al 2013. La d'ahir va ser la 39a cursa del 2015. Si no hi ha cap imprevist, calculo acabar l'any amb 43 curses. Força menys que els últims 2 anys, en els quals vaig acabar amb 55 curses, tant al 2013 com al 2014.
En ple esforç (Foto: Albert Oviedo)
 Fets aquests aclariments, com deia, ahir vaig córrer la cursa de La Sagrera. Me n'havien parlat molt bé d'aquesta cursa, la segona més antiga de Barcelona, just després de la Jean Bouin. Ahir va cumplir la 38a edició, tot un èxit. M'havien dit que era una cursa molt plana i per tant ràpida. I certament és així, però també és cert que hi ha un bon grapat de carrers que tiren cap a munt, i encara que sigui lleu, la pujada continuada finalment et fa perdre velocitat. I després, en els carrers amb tendència a baixar, no acabes de recuperar. Almenys és el meu cas. Al tractar-se de dues voltes idèntiques de 5 Km, un cop feta la primera volta, ja saps el què et trobaràs en la segona. Vaig passar el 5.000 en 22m i 26s. En cas de doblar: 44,52. Molt justet per baixar dels 45 minuts que els que seguiu el blog ja sabeu que és per on em moc ara, pel què fa a temps en un 10.000. Pensava que el pas del 5.000 seria una mica millor, però em vaig mantenir en la idea de baixar almenys dels 45 minuts. No m'havia reservat gens en la primera volta, per tant tenia clar que podria punxar en qualsevol moment, però no vaig renunciar a intentar aconseguir l'objectiu. Cap al Km 6 un parell de noies em van avançar i se'm van escapar uns metres. Les veia tota l'estona. I em vaig motivar intentant atrapar-les. Cap el 7,5-8 ho vaig aconseguir. Sens dubte això va fer que pogués aconseguir l'objectiu.
A la meta (Foto Wai-Shan Serradell)

Vaig acabar en 44m i 45s. A més vaig fer la segona volta més ràpida que la primera. 5 segons, en concret. Encantadíssim de la vida !! El dia va acompanyar molt. Temperatura fresqueta, com toca ara, però res d'especial tenint en compte que la cursa va començar a dos quarts de 9 del matí. Només havia dormit 4 hores. Després vaig poder fer una mica de migdiada abans d'anar a treballar. Diumenge que vé faré la Mitja Marató de Mataró. Una altra ben clàssica que procuro fer cada any.



dilluns, 23 de novembre del 2015

10 Jean Bouin


Creuant la meta, amb maneguets grocs
Repassant les meves dades, he vist que ahir vaig córrer per desena vegada la mítica Jean Bouin. Vaig debutar al 1997, --sense comptar un cop que la vaig fer amb el cole, amb 11 o 12 anys-- però després, per una o altra raó, no la vaig córrer més fins el 2007. Des d'aleshores, no he faltat mai a la cita. I repassant els cronos veig que el millor registre el vaig fer al 2007 (40,48), quasi el mateix que al 2008 (40,50) Com els anys que cumplim, en això del córrer els minuts també es van "cumplint". Aquests registres em queden ara moooolt lluny. Llei de vida. L'important és poder continuar corrent. 
Primera Jean Bouin, al 1997 (Foto: EMD)
Ahir, abans de la cursa, l'Arcadi em va preguntar: "Què penses fer, avui?" "El què surti", li vaig contestar. Comença la cursa i l'Arcadi se'n va amb l'Andreu Ballbé. Els veig uns metres davant meu. La sortida de la Jean Bouin és molt ràpida. Jo estava anant a 4 i poc, Per tant ells havien sortit encara més ràpid. Un cop ja a la Gran Via, veig l'Arcadi uns 7 segons per davant meu i a l'Andreu el perdo de vista. L'Arcadi i jo anem a la mateixa velocitat perquè ni m'acosto ni s'allunya. Passo els km en 4,13-17-23-19-19. A l'alçada del Km 4 se m'acosta una noia i em diu que se m'enganxa perquè vaig com un rellotge. " A 4,20" li dic a ull. De fet vaig una miqueta més ràpid. Passem el 5.000 en 21,31. Hem fet la part més senzilla del recorregut. Els últims 2-2,5km són durs. Paral.lel i c/Lleida, sobretot. Començo a pensar en el què em queda i la noia que em seguia em va deixant. Se m'escapa definitivament poc abans d'arribar a Colom. A l'Arcadi ja ni el veig. He alentit clarament el ritme abans d'hora. Passo el 6 en 4,24 (encara), però el 7 me'n vaig a 4,31. Malament, penso. I pensar en negatiu mai no és bo. Al Paral.lel encara aguanto al començament, però passo el 8 en 4,47. És el què hi ha. Enfilo el carrer Lleida sense saber a quina alçada deixarem de pujar-lo. Quan veig que voltarem completament el Palau dels Esports, tinc clar que la pujada serà complicada. Efectivament. Ja ni vull mirar el crono perquè vaig lent. Acabo el 9 en 4,49 i entro a meta en 44 minuts i 53s després de fer l'últim km en 4,48. Bé. El desastre, al final no ha estat tant com em pensava. Actualment, baixar de 45m en un 10.000 està força bé per a mí i més encara si la segona part és més dura i a sobre hi ha una pujada, quasi al final, notable, com era el cas. Ah... L'Arcadi va fer un gran crono: 43,47, la seva millor marca en els últims 3 anys. Era el seu 10.000 número 200 i el volia celebrar amb un bon registre. I a fe que ho va aconseguir ! Per a mí va ser el 10.000 número 222. 
    Pròxima cita, 10 Km de La Sagrera, la segona cursa més antiga de Barcelona, just després de... la Jean Bouin !!


dilluns, 16 de novembre del 2015

Millorant a Les Franqueses

Arribant a meta (Foto: A 4 el Km)
És una bona cursa els 10 Km de Les Franqueses del Vallès. Els amics del club A 4 el Km, amb el Jaume Aragonès al capdevant, l'organitzen amb molta estimació. I, com no pot ser d'una altra manera, tot funciona a la perfecció. I s'agraeix. La de diumenge era la quarta edició. De les 3 anteriors, dues les havia corregudes. L'any passat vaig acabar-la en 44m 11s. Em semblava certament difícil acostar-me a aquest registre, però tenia clar que ho intentaria. Vaig sortir un pèl endarrerit i vaig trigar uns 9 segons en creuar l'arc de sortida. Cap problema perquè de seguida vaig tenir espai per córrer còmodament. Tenia clar que el circuit, que era de 5 km, tenia bàsicament tres pujades. Una al km 1, que era una rampa notable, seguit d'un suau ascens continuat. Una segona rampa cap el 2,5, menys costeruda que la primera, però més llarga. I finalment, la pujada de La Rambla, llargueta però còmoda, entre el 3,5 i el 4. Els de la cursa de 10Km haviem de fer dues voltes, per tant, les pujades es repetien. El circuit, però, també tenia les seves corresponents baixades en les quals es pot arribar a recuperar bastant del què es perd a les pujades. Almenys és el què em va semblar. Vaig completar la primera volta amb parcials de 4,06-54-10-06-19 per un total de 21,55. Si era capaç de repetir en la segona volta, baixava de 44 minuts (43,50)! Això em va animar. Sabia que seria complicat, però estava decidit a intentar-ho. Els parcials dels km 6 i 7 no van ser per llançar coets al fer 4,36 i 5,05, respectivament. Però no em vaig rendir. Confiava en les baixades. Els últims 3 km vaig fer-los en 4,12-04-08. Especialment notable l'últim, 11 segons més ràpid que en la primera volta. Al final 44m 03s. No vaig baixar dels 44m, però m'hi vaig quedar molt aprop. Tinc de millor marca del 2015 en 10km 43,53, fets al gener a Vilafranca del Penedès. O sigui, que no m'hi vaig quedar gaire lluny. I a més vaig millorar de 8 segons el registre del 2014 a Les Franqueses. Vaig quedar content.
  Diumenge que ve arriba la clàssica de les clàssiques: la Jean Bouin. Allà hi seré.  

dilluns, 9 de novembre del 2015

M'esperava una miqueta més

Entrant a meta (Foto: E. Peiroten)
 Per segona vegada corria a Sant Feliu de Llobregat, però per primer cop hi feia allí un 10.000. La primera vegada que hi vaig anar, al 2012, només s'hi feia cursa de 5Km. I recordo que em va sortir prou bé, perquè vaig baixar dels 20 minuts. Amb aquesta referència, certament pensava que podria fer un registre arregladet. Com que a Sabadell, el 18 d'octubre, havia baixat dels 45 minuts en un recorregut amb pujades, pensava que a Sant Feliu, pràcticament pla del tot, podria fer-ho bé. Doncs no pas. Coses que passen... Vaig sortir endarrerit, massa potser, però no vaig trobar obstacles perquè la via era prou ample. Tenia al costat, gairebé, la llebre de 45 minuts. La meva idea era anar amb ella i intentar deixar-la a partir de km 5. Impossible. Només donar-se la sortida, la llebre es va posar a esprintar, gairebé. Vaig calcular, mirant el meu crono, que com a mínim es va posar a 3,30, o sigui 1 minut/km més ràpid del què li tocava. Jo em vaig posar al ritme marcat i la llebre s'allunyava ràpidament. Lògicament, la vaig deixar estar. Durant els primers 5 o 6 km vaig comprovar que duia un petit coixí de segons per baixar dels 45 minuts si mantenia la velocitat fins al final. Però no vaig ser capaç. Al final vaig entrar a la meta de la pista d'atletisme en 45 minuts i 23 segons. No vaig recordar-me de comentar el tema de la llebre. Devia haver arribat molt abans del temps demanat, dic jo... Vull felicitar, per cert, el meu company de TV3, Bernat Solé. Va baixar dels 45 minuts per primera vegada. Gran cursa, Bernat !  Em vaig trobar amb en Xavi Crespo, ex jugador de bàsquet del Barça i de la Penya, entre d'altres. Bon paio !! Sempre que ens veiem riem molt. Ara està a Sport Voyagers. Entreu a la seva web. Si sou corredors i us agrada viatjar, segur que hi trobareu coses interessants !
Amb en Xavi Crespo
  Segueixo el plànning d'entrenament per a la Marató de Tarragona del 17 de gener. Aquesta és una setmana que faré un grapadet de quilòmetres. Diumenge correré els 10 km de Les Franqueses. Ja els vaig fer l'any passat. Aviam si milloro una miqueta el crono, encara que ara mateix ho veig complicat...




dilluns, 2 de novembre del 2015

Tercer cop a Lavern Subirats


M'agrada la cursa de Lavern Subirats. Hi vaig anar diumenge per tercer any consecutiu i segurament repetiré més vegades. Sempre tracten de meravella el corredor. Molts obsequis, gran entrepà vegetarià especialment per a mí,  pocs corredors, com en família, circuit atractiu amb pujades , baixades, terra, asfalt... Per tots els gustos, vaja. Aquest any l'única cosa és que he fet el pitjor registre de les tres participacions. Dels 45,57 de l'any passat he passat als 47,19 d'enguany. És el què hi ha.. Fa dos anys vaig fer 45,06. Aviam si l'any vinent milloro una miqueta, almenys el registre d'aquest 2015. 


Era la meva cursa número 611. Seguim sumant. Aquesta setmana encaro la segona de preparació per la Marató de Tarragona del 17 de gener del 2016. Faré dijous la primera sessió de qualitat. Dos canvis de 15 minuts. Aviam com anirà.
A les fotos, l'entrepà vegetarià, magnífic, i amb el Ferran Cardona i la seva mare. Té 90 anys !! Ningú no ho diria ! Està magnífica !!! I neda 35 piscines diàries !!!