Dues en comptes de tres

                Tenia previst fer tres curses aquest cap de setmana, però finalment han estat dues. Dissabte a la tarda no vaig poder fer la de La Floresta per un compromís familiar ineludible.
Divendres vaig anar a Terrassa a córrer els 10 Km nocturns que organitzava en Jaume Leiva amb el suport logístic del Juanan Fernández i tot el seu equip de Runningsolutions, amb la Mònica i en Joan Carles. Dream Team ! Nivell d'atletes d'autèntic luxe, amb Mohamed Bembharka, Omar Oughzif, Otame Btaimi, Marcel Zamora, Andrés Acuña, Marc Roig,  Albert Parreño, Jim Serrano, Txell Calduch, Maria Vasco, entre molts d'altres... Entre els convidats estàvem el meu company a TV3, Rafael Bagot i jo mateix.

Instants abans de la sortida a Terrassa, divendres. Amb els "cracks"...!

                Després de les curses de nens i de cambrers, vam sortir els que fèiem el 5.000 i el 10.000. Recorregut amb alguna pujada que picava no per dura, però sí per llarga, sobretot la de la carretera de Matadepera. Els del 10, fèiem dues voltes al circuit. Vaig sortir davant de tot i indefectiblement allò em va fer anar més ràpid del què em tocava. Poc a poc em vaig anar regularitzant i situant-me en el meu lloc. Vaig passar algun que altre corredor al llarg de la cursa. Vaig acabar en 44m i 5s. No és una gran marca, però tenint en compte els pendents, no em puc queixar. Per a mí un 10.000 pla en 42 minuts és un molt bon registre, per tant, satisfet. A més vaig acabar el tercer de la categoria de més de 50 anys; bé, oficialment el quart, perquè es va comptabilitzar en Marc Roig com a major de 50 anys i vencedor de la categoria. Crec que no els té, els 50, en Marc... Ni de lluny, que jo sàpiga.

Al barri de Can Gonteres, a Terrassa

                Feia xafagor; tanta que al final del meu recorregut es va posar a ploure amb una certa intensitat. En definitiva, bona cursa ! Vaig patir, però, veient en Jaume Leyva molt atrafagat i em va semblar que encara una mica coix. Espero que aviat estigui recuperat del tot i pugui tornar a córrer; a volar, més aviat...!
 I avui diumenge he anat a la cursa de muntanya de Can Gonteres, a Terrassa. 7,5Km. Era la primera edició. M'ha semblat una molt bona cursa. Haig de fer una mica de muntanya, pensant en la Marató del Priorat, i per això m'hi vaig a puntar, a Can Gonteres. Al recorregut només un petit però: l'embús del començament potser s'hauria pogut evitar fent algunes voltes pels carrers del poble, que haurien esponjat la cursa, abans d'arribar al corriolet en baixada. Un corriolet que a la tornada a meta es fa en pujada. Aleshores sí que és dur... Érem poquets, potser una norantena de corredors. M'he trobat molt còmode passant gent en les pujades i per una vegada no recordo que em passés gairebé ningú en les baixades. Val a dir que eren fàcils de negociar, gens tècniques, i he anat molt bé i fluid en els descensos. Menys por de l'habitual. Fins i tot he passat gent en els baixades... ! Finalment he acabat el 7,34 Km, que era el què m'ha marcat el GPS, en 42m i 40s. No sé com he quedat. He hagut de marxar ràpidament.

Provaré l'Herbalife. Crec que m'anirà molt bé.

                   El cap de setmana vinent, en principi només faré, dissabte 26, el 10,8 Km de la cursa d'El Forat del Vent, a Collserola. 

    Per cert. En breu provaré el suplement vitamínic Herbalife. Crec que m'anirà molt bé. Em faran un estudi nutricional. Estic segur que m'anirà molt bé i m'ajudarà a rendir una mica més.